Cau de Llunes

Ponències Pressió Estètica !

2012-02-09T21:58:00.004+01:00

Benvolguts i benvolgudes !

Des del Col·lectiu Cau De Llunes AFRT, us convidem a participar a les ponències

que tindran lloc el 14, 15 i 16 de febrer a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV

sobre la Pressió Estètica; Interessos amagats i conseqüències sobre la nostra salut física i emocional.

Esclavitud i moda, l’etern binomi.

14 de febrer, 16:15h

A càrrec de Rosa Maria Casas Villodre

Construcció de la Imatge Corporal

15 de febrer, 16:15h

A càrrec de Rosa M. Raich i Escursell

(Des) Encuentros, entre género, comida y cuerpo

16 de febrer, 16:15h

A càrrec de Mabel Gracia Arrainz

Us hi esperem !

Èxit de la concentració a l'Arquebisbat

2012-02-03T10:59:00.005+01:00

Unes setanta persones han participat aquest dijous al migdia en la concentració contra l’arquebisbe en motiu de les declaracions obertament masclistes i homòfobes a TV3. Primer de tot, les organitzadores han llegit el manifest de l’acte i, a continuació, s’ha deixat el torn obert de paraules, una d’elles Marta Saún de Cau de Llunes que ha llegit l'article que podeu trobar en l'anterior post.

Per tal de fer visible la protesta, posteriorment han animat a totes les assistents a participar en una enganxada de queixes a la façana de l’Arquebisbat. Finalment, s’ha ubicat a mode de protestantisme luterià el manifest a la porta de la institució.

Ni verges, ni submises!

2012-01-25T13:16:00.003+01:00

Me n'alegro molt de les declaracions fetes per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol als matins de TV3. Sí, de debò, tanta claredat en les seves declaracions facilita a la gent veure el que l'Església promou: fidelitat, amor i perdó. O era homofòbia, masclisme i sexisme?

Sobre els gais, aquesta institució de Tarragona comenta: “el comportament no és adequat ni per a ells ni per a la societat”. “Jo estimo a tothom, però distingeixo molt bé entre el que són les persones i els seus comportaments. Com a persones, tots som fills de Déu, ens hem de respectar i tots mereixem la màxima consideració; però hi ha comportaments que no són bons”. Sap què seria bo per a la societat? No robar 250 milions d'euros d'IRPF. Fa molt de temps que els “fills de Déu” tenim la paraula “cura” com a sinònim de pedòfil, i potser llavors em respondria per dir-me: “hem de saber demanar perdó, trobo bonic demanar perdó, i després et quedes tranquil” Perdoni’m vostè a mi, però és molt fàcil demanar perdó i tenir la consciència neta un cop has ejaculat i el teu company d'ofici et fa resar quatre ave maries. Potser que sigui la víctima la que es quedi més tranquil·la amb la castració del seu agressor.

A l'Església només li fa por l'homosexualitat perquè trenca els seus esquemes de “família tradicional” (clarament estructurada, de rols definits, monògama i patriarcal) eix central per mantenir el ramat d'ovelles controlat. No només l’Església en fa campanya, només cal veure aquest govern de la rància dreta i el que propaga.

Aquesta família tradicional es basa en un matrimoni i el paper de la dona en aquest. L'arquebisbe no ha dubtat en tocar el tema, afirmant que “a les dones de la meva església sempre els dic el mateix: ‘de qui has de cuidar més és del teu marit’”; “Una dona no pot oficiar una missa perquè cadascú té la seva funció. Jo tampoc puc fer algunes funcions com ara portar fills al món.” Sobre l’avortament, ha dit que “no pot ser que la vida sigui tractada d’aquesta manera”. I a aquest no el detindran per apologia del masclisme, oi? Perquè recordem-ho: el masclisme mata!

Déu - mascle tot poderós - va castigar a la dona a donar a llum, no a l'home, o altrament dit: un home biològicament no pot parir. Però vostè ja ho sap senyor Jaume Pujol, i també és conscient del veritable motiu pel qual una dona no pot dictar missa. Si una dona tingués poder dins de l'Església, fallaria un peu del patriarcat. El patriarcat és una estructura sociopolítica que articula la societat mitjançant el control masculí del poder religiós, polític, econòmic i militar. I la religió no és més que una eina ideològica que neix de la societat patriarcal, totes i cada una de les religions principals sustenten estructures de poder masclistes, i són el principal suport de les societat igualment masclistes i jeràrquicament discriminatòries amb les dones. I això no interessa que se sàpiga, oi? Per sort, l'inconscient em porta fins a la perla destacada de l'entrevista, que evidentment no és aquesta absurda comparació d'oficiar missa amb parir, sinó el rerafons d'aquest exemple. Els exemples s'utilitzen per entendre o facilitar l'enteniment del missatge, i en aquest cas l'exemple aclareix molt bé el missatge que ens transmet l'Església des de fa segles: assenyalar la funció que té la dona de portar fills al món, ser una bona esposa i no decidir sobre el seu propi cos. Dictàmens generats pel masclisme i que generen tot el conjunt de violències masclistes.

Després d'aquestes declaracions, encara té el valor de dir que les cinc morts per violència de gènere, a Catalunya, des de principis d'any, es deuen a problemes de fons de la societat, on s'han capgirat els valors com la fidelitat, l'amor i el perdó. Justament són aquests valors imposats els que promouen la violència de gènere a la llar, i a més a més no és suficient la proclamació que en fan, sinó que també aquests valors en són la justificació. La religió acompanyada de la mà del sistema patriarcal fomenta un amor romàntic de rols basat en la desigualtat de sexes que supediten la dona a l'home. Trenquem amb aquesta fidelitat que esclavitza la dona, aquest amor que la condemna i aquest perdó que la mata.

Ni de l'Església, ni de l'Estat. La teva vida és teva, que ningú decideixi quin paper has de prendre en aquesta societat. Prou de posar l'altra galta! Contra el patriarcat, AUTODEFENSA FEMINISTA!

Marta Saún (militant de Cau de Llunes)

SOBRE EL PP, LA CRISI I LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2012-01-11T11:13:00.001+01:00

Ja són quatre les dones assassinades per violència de gènere en el que portem d'any (tres als Països Catalans i una a Extremadura), i s'està investigant si es suma la cinquena a Tarragona.

La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (què podem dir d'aquests tres ministeris junts...), Ana Mato, afirmà fa uns dies que la lluita contra la violència de gènere és la “prioritat de les prioritats” i que per ella la solució és “la unitat al marge de la ideologia”. A més, en una altra de les declaracions en referència a una d'aquestes dones assassinades, va utilitzar la denominació “violència en l'entorn familiar” justificant-se de les crítiques dient: "tan és el nom", ja sigui "violència masclista, violència de gènere, o violència domèstica. L'important no és el nom; l'important és que encara avui moltes dones morin a mans de les persones que en teoria més haurien d'estimar-les".

Intentaré anar per parts perquè l'assumpte té tela…, no fa falta dir que la ideologia és fonamental ja que les causes, l'anàlisi, i les seves corresponents solucions i maneres de posar-les en pràctica difereixen molt. Sens dubte, les declaracions de Mato fan una clara referència a intentar despolititzar el problema. El nou govern de l'estat espanyol implantarà una política al respecte, si es pot, molt més simplista que la duta a terme fins ara, amb un discurs fàcil i totalment acceptable sota el lema: “tolerància zero”, atacant el símptoma sense qüestionar-se la malaltia, com en altres circumstàncies s'ha fet quan es vol camuflar el problema d'arrel.

Com ja és ben sabut per tothom, els conceptes, les paraules no s'utilitzen perquè sí, no podem acceptar que s'iguali la violència de gènere a la violència familiar tal com ha fet la ministra. Són apreciacions molt importants tan a nivell conceptual, ja que no és el mateix veure el problema com quelcom social, estructural i ideològic (com és el concepte gènere) que com quelcom pertanyent a la família, on la política no hi entra; com a nivell legal, ja que serien lleis divergents per als dos casos, activant-se d'aquesta manera recursos socials diferenciats para atendre les víctimes. Per altra banda, també és important fer un apunt i és que mentre amb la violència de gènere sembla no hi ha problemes si s'utilitza una terminologia o una altra, en canvi sí que n'hi ha amb el matrimoni entre homosexuals perquè s'utilitzi la paraula matrimoni com a tal. A la vegada, la ministra referint-se que el problema no és el nom sinó “que encara avui moltes dones moren a mans de les persones que en teoria més haurien d'estimar-les” també està fent un incís a l'amor romàntic, ja que no són les persones que agredeixen les que més haurien d'estimar-les, subjugant la dona a aquest amor cec, sinó que són elles les que més haurien d'estimar-se a elles mateixes per no acceptar un insult, una pallissa, una vexació més.

Així doncs, i com no és d'estranyar en un govern encara més de dretes que el precedent, s'intentarà reforçar la institució de la família entesa des d'una visió cristiana, per tant feixista i patriarcal, en la que els pocs avenços reformistes que s'han dut a terme en el camp de les dones seran menystinguts i reelaborats.

Per altra banda, no és casualitat, tal com s’està veient, que en èpoques de crisi augmenti la violència de gènere, i és que l'home definit des de la ideologia patriarcal com el “cap de família”, el sustentador d'aquesta, pot sentir la seva identitat totalment perduda, frustrada si es queda sense treball, podent no trobar altra via per a recuperar-la que no sigui mitjançant la violència cap a la dona, l'agressió com a manera de canalitzar la ràbia i la frustració per intentar reforçar aquesta identitat perduda.

També és rellevant recordar que les retallades més severes s'estan implantant en els sectors feminitzats, ja fa temps que moltes necessitats de salut de les dones estan desateses. Amb la crisi són les dones les primeres en sentir els efectes de les privatitzacions i les retallades dels serveis socials i de salut. Els factors que impedeixen que millori la salut de les dones no són de caràcter tècnic o mèdic, són de tipus social i polític, i es ressenten seriosament de les restriccions que els capitals privats imposen amb la crisi. A més a més, al llarg de la història i gràcies al sistema capitalista s'han creat relacions de desigualtat de diverses menes, entre elles de classe i de gènere, fent que les dones s'encarreguin del 80% de totes les cures que la salut comporta. Si afegim les creixents privatitzacions de la sanitat pública, estem imposant una responsabilitat addicional, que forma part també de la violència social, sobre un treball de les dones que s’incrementa sense rebre més suport, ni es reconeix ni està remunerat i si les polítiques que normalment es fan mantenen aquestes desigualtats, en temps de crisi les reforcen. La crisi econòmica no pot significar retallades en la Llei integral contra la violència de gènere ni la Llei del dret de les dones a l'eradicació de la violència masclista; aquestes lleis juntament amb la de Dependència queden en perill de ser mutilades amb aquest govern de CiU i PP que actuen amb la coartada de la crisi causada per un mercat capitalista avariciós.

Per tant, és primordial que ens formem per prendre consciència que la ideologia patriarcal ens ataca, ens insulta, ens menysprea, ens viola, ens infravalora… i ens mata. I en contextos de crisi encara més. Ara més que mai és fonamental que les dones ens adonem de la importància de l'organització entre nosaltres per a poder defensar-nos. En aquests contextos és quan el feminisme pren més sentit que mai, perquè si nosaltres no ho fem, ningú no ho farà. Una i una no som dues sinó onze. I si la teva situació actual és tan precària que no pots més, fes-te un favor a tu mateixa i auto-format, pren consciència, no guardis un minut de silenci davant de l'Ajuntament, com en el seu dia vas fer per la guerra d'Iraq o les víctimes del terrorisme. La revolució d'avui serà el canvi de demà.

Zelia Camps, militant de Cau de Llunes

Crònica de la concentració del 7 de gener

2012-01-09T13:34:00.003+01:00

Unes cinquanta persones han acudit un any més a la crida feta per Cau de Llunes (AFRT) en solidaritat amb les militants dels moviments socials que van patir agressions per part de la Guàrdia Urbana fa ja tres anys. Dues membres explicaven el cas mentre d’altres aixecaven fulls amb imatges dels fets del 7 de gener de 2009. Cada any es duu a terme aquesta concentració per recordar que encara estan pendents de judici -en el qual l’Ajuntament forma part de l’acusació particular- i que segueixen rebutjant l’ordenança cívica de la ciutat.

Entre les assistents, a diferència d’edicions anteriors, hi ha hagut representació de gran part dels moviments socials de la ciutat, com ara indignades, llibertàries i de l’Esquerra Independentista. Tot i que el rebuig social cap a l’ordenança de convivència cívica ha perdut intensitat -també perquè els efectes de la crisi i les retallades s’han fet més patents-, s’ha volgut remarcar que si fos per ella el 15M no hauria existit i tota protesta social seria limitada. Entre d’altres, aquesta normativa impedeix parlar pel megàfon sense permís, ocupar la via pública per fer-hi qualsevol acte o repartir diaris.

El 7 de gener de 2009, dins dels actes contra la pressió estètica i en motiu del primer dia de Rebaixes, membres de Cau de Llunes (AFRT) però també d’altres col·lectius van ser sorpreses mentre feien una performance al terra just davant de l’establiment de venda de roba “Bershka”, al bell mig de la Rambla Nova. Segons mostren les imatges de TV3, que el jutge no ha acceptat, un agent agafa del coll un dels detinguts posteriorment i, juntament amb un parell, se’ls emporten a un portal proper. Dins d’ell, expliquen que van rebre pallisses i que van trencar una càmera de fotos que recollia tot el que estava passant. Tot seguit, van endur-se’ls a la comissaria en qualitat de detinguts malgrat la pressió de la gent que esperava a fora al carrer. Es queixen del silenci als mitjans de comunicació malgrat que aquelles imatges van córrer per tota la ciutat, i que el cos policial actua com a part agredida i no com a agressora.

Concentració contra la repressió policial

2012-01-03T10:46:00.006+01:00

El proper 7 de gener farà 3 anys des que una performance davant diferents botigues de moda a Tarragona, va acabar amb tres persones detingudes i mitja desena d’agredides per part de la Guàrdia Urbana. Es tractava d’una acció, en el marc d’una campanya que relacionava la pressió estètica amb la violència de gènere, promoguda per l’assemblea feminista Cau de Llunes. Quan un grup de persones va realitzar aquesta performance davant la botiga Bershka, ubicada a la Rambla Nova, agents de la Guàrdia Urbana van actuar de forma desproporcionada, agredint a les persones que duien a terme la performance, així com al públic assistent. L’actuació policial va acabar amb tres persones detingudes, les quals van ser alliberades durant la matinada següent. Actualment hi ha un procés judicial en marxa amb acusacions creuades entre la guàrdia urbana i l’ajuntament, que s’ha personat com a acusació particular; i els 5 imputats, les tres detingudes, 1 assistent a l’acte i un que ni va estar allí el matí del 7 de gener de 2009. Passats tres anys, encara no s’ha realitzat el judici, ni hi ha data prevista.

Un any més, en vista de la lentitud del procés judicial, han decidit fer una nova concentració per tal de recordar els fets, per demostrar que tenim ben present que la Guàrdia Urbana de Tarragona comet abusos de poder amb total impunitat, i per a reivindicar no només l’absolució de les tres persones que van ser agredides, sinó per a exigir que els agents de la guàrdia urbana que van propiciar les agressions siguin jutjats. És per això que demanen solidaritat amb les cinc encausades assistint a la concentració del proper dissabte 7 de gener a les 12h, a la Rambla Nova de Tarragona, a l’alçada de la botiga Bershka.

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ!!!

Pobleviu.cat

Un pas endavant, dos enrere...

2011-12-28T16:42:00.002+01:00

Cau de Llunes (AFRT) volem manifestar el nostre rebuig cap al llibre "Comprender y sanar la homosexualidad" de Richard Cohen, així com cap a totes aquelles llibreries i establiments que el posin a la venda. És més, us animem a tots i totes que contribuïu en l'elaboració d'un llistat d'aquells establiments de les nostres comarques que permeten la difusió del missatge clarament homòfob que conté aquest llibre i que qüestiona la llibertat sexual de les persones.

L'autor del llibre és un psicoterapeuta dels Estats Units que assegura haver-se curat de la seva pròpia homosexualitat, la qual considera que és un trastorn afectiu i un desordre d'atracció. Donat el contingut del text i les seves pròpies declaracions, s'han dut a terme diverses iniciatives des de plataformes GLTB que han aconseguit fer retirar el llibre de grans establiments (no donarem noms, perquè no cal fer propaganda).

No deixa de ser curiós que a pocs dies de la presa de poder del PP ens trobem amb diversos fets que apunten a una lluita contra els minsos avanços en matèria feminista (o antipatriarcal, si ho preferiu): primer, la ministra Mato rebaixa la qualificació de les violències masclistes o de gènere, a "violència en l'entorn familiar", i després ens trobem amb el rellançament al mercat d'un llibre que parla obertament d'una lliure opció sexual com una malaltia, per part d'una editorial (tampoc cal fer-li propaganda) que només conté títols sobre monges, capellans i amor romàntic...

Amb CiU i el PP, ara ens toca preparar-nos per a un enaltiment dels valors de la família nuclear, l'heterocentrisme, l'homofòbia i la misogínia. Sembla mentida que en ple segle XXI els valors patriarcals es facin tant palesos i haguem de discutir qüestions elementals com l'avortament lliure i gratuït o la lliure elecció sexual. El pitjor és que amb aquests sectors rancis de l'espanyolisme i el "catalanisme" (ho hem de posar entre cometes, sí, perquè posem molt en dubte que CiU mai hagi defensat ni tingui la menor voluntat de fer-ho, els interessos del poble català) els falsos partits d'esquerres PSC-PSOE, ICV i ERC sembli que realment siguin progressistes, i no només "progres" de postís.

En fi, aquí estem, restant a l'aguait de les properes ofensives, si més no per a denunciar-les! Sense oblidar que en matèria feminista queda molt per fer i per guanyar!

Dieta i circ per al poble!

2011-11-28T22:45:00.003+01:00

Un any més la firma Victoria's Secret realitza la seva passarel·la de nadal (en emissió televisiva aquest 29 de novembre), la més esperada de totes. En aquesta, les dones “més espectaculars i sexis del món” (així és com ho denominen els mitjans de comunicació), desfilen en roba interior amb ales d'àngel per a ressaltar la seva dolçor, puresa... en definitiva tota classe d'estereotips. La protagonista d'enguany serà Miranda Kerr amb el famós Fantasy Bra. Segurament si no estàs molt posada al món de la moda no tindràs ni idea del que t'estem explicant, possiblement no coneguis aquesta model i encara menys què és això del Fantasy Bra. No pateixis, que a continuació te’n fem cinc cèntims: El Fantasy Bra és un conjunt de roba interior valorat en quasi 2 milions de dòlars i la Miranda Kerr és una model que té l'honor de lluir-lo posat perquè fa menys d'onze mesos que va ser mare i ha tornat a aconseguir la seva “meravellosa figura”.

El pes mitjà de les dones que desfilen en aquesta passarel·la és de 50 kg amb una alçada d'1,78 m, fent-nos creure que “tot” el necessari per assolir aquests cossos és una dieta normal, saludable i una mica d'exercici a la setmana. Continuant amb aquestes dades, si li apliquem la fórmula de l'Índex de Massa Corporal (IMC) (kg/(m)²), que serveix als professionals per a valorar l'estat nutricional de les persones, obtindrem que aquestes dones tenen un IMC mitjà de 15,8. L'Organització Mundial de la Salut, en la seva Classificació Internacional de Malalties (CIE- 10) considera com a criteri diagnòstic d'un Trastorn de la Conducta Alimentària la presència d'un IMC menor a un 17,5. Per tant, l'ideal de bellesa de dona que aquests mitjans de comunicació ens estant venent és l'ideal d'una dona malalta.

I com ens afecta aquest ideal de bellesa malaltís a la resta de dones? Un ideal basat en la cerca d'una figura corporal impossible d'aconseguir si no és a base d'esforç, sacrifici i dolor. Psicològicament (i en els casos més positius) es tradueix en baixa autoestima, inseguretat, rebuig cap al nostre cos, distorsió de la nostra imatge corporal, etc. I és que la dona que avui en dia es situa en el pes que fisiològicament li correspon per la seva edat i estatura, pot sentir-se i ser vista pels altres com “gordeta” o, almenys una mica “passada de pes”, “gràcies” als referents de bellesa que se'ns transmeten des dels mitjans de masses. Es tracta d’aconseguir que continuem sent esclaves, esclaves del nostre propi cos i del capital, ja que aquest ens pot proporcionar pastilles, cremes, dietes, aparells i tants altres “remeis” que la ment humana sigui capaç d'idear per arribar a l'objectiu esperat: tenir un cos malalt per dins però “bonic” per fora.

Cau de Llunes, com moltes altres vegades ha fet, vol advertir que aquests ideals de bellesa són perillosos per a la salut física i psicològica de les dones i poden desembocar en Trastorns de la Conducta Alimentària. I vol mostrar com el capital també s'ha aprofitat dels múltiples beneficis econòmics que es poden desprendre de tota la indústria destinada a la bellesa, estenent, cada vegada més, el mercat cap als homes.

Per últim, i en el context de crisi que estem vivint, ens sembla insultant que s'afalagui i es gastin tants milions d'euros en continuar perpetuant aquest ideal malaltís de bellesa. Mentre unes es preocupen per aliments consumits, altres ens preocupem per si demà tindrem quelcom per menjar, i és que notícies com aquesta ens fan veure que cada dia és més palpable la diferència de classes, tal i com dirien els romans del segle XXI: “dieta i circ per al poble”.

Zelia Camps

Davant les violències, cap silenci!

2011-11-28T14:25:00.006+01:00

El passat 25 de novembre les assemblees feministes de les comarques del Camp vam convocar concentracions i xiulades populars als municipis de Reus, Torredembarra i Tarragona. Hem decidit fer soroll justament per fugir dels actes institucionals que promouen minuts de silenci. Pensem que el silenci, precisament, és el que sobra quan parlem de violències masclistes. És per això que vam convocar aquestes xiulades, per reclamar que es rebutgi formalment tot el conjunt de violències a les que estem exposades les dones pel fet de ser-ho.

Aquestes xiulades són una crida al rebuig del patriarcat i totes les seves formes d’opressió: sexual, física, emocional, econòmica, etc. Tothom qui vulgui hi pot participar: dones i homes de qualsevol edat i opció sexual, precisament perquè tothom hauríem de rebutjar aquesta estructura social que ens coarta i limita el nostre lliure desenvolupament com a persones, empresonant-nos amb estereotips, mites i tabús que perpetuen l’ordre patriarcal.

Tanmateix, la proposta de la xiulada no és l’única iniciativa simbòlica que hem reclamat a les diferents concentracions. La proposta dels diferents col·lectius organitzadors va ser animar a tothom que ho vulgui a construir amb espelmes un gran símbol feminista, perquè pensem que aquest és el camí per a canviar la societat. Pensem, a més, que per a desenvolupar aquesta lluita no hi ha una única fórmula vàlida: col·lectius de dones, col·lectius d’homes, col·lectius mixtes, sectorials, grups d’alliberament sexual... qualsevol forma serà benvinguda per combatre el patriarcat!

Ara bé, malgrat la temàtica concreta del 25-N, quan parlem de violències no podrem oblidar que avui en dia tot el conjunt de les classes populars, estem patint una violència brutal per part de la dictadura dels mercats, exercida per la classe política institucional amb el seu característic guant de seda. I a més, el poble català, encara ens veurem més exposat a la violència de l’estat espanyol ara que el PP no podrà servir-se d’ETA per a desviar l’atenció. De la mateixa manera que davant les violències masclistes hem de fugir de tot silenci i hem de construir la resposta feminista, davant les agressions socials, laborals i nacionals, sense cap dubte a nosaltres ens toca avançar amb la lluita de classe i d’alliberament nacional!!!

Laia Estrada (militant de Cau de Llunes i d'Endavant (OSAN))

El Camp xiula i s’il·lumina contra la violència de gènere

2011-11-27T15:32:00.000+01:00

La xarxa feminista del Camp formada per Cau de Llunes-AFRT (Tarragona), L’Hora Violeta (Reus) i Les Filles de les Fetilleres (Torredembarra) ha possibilitat que el 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, el territori s’omplís d’actes reivindicatius. I no només en aquestes poblacions, sinó també Montblanc i Valls han organitzat actes al voltant del 25N.

A Tarragona els actes han començat al migdia, quan el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de la URV, l’Assemblea de Joves la Guspira i Cau de Llunes han realitzat un acte informatiu i de protesta. Per tal de conscienciar sobre el diferents tipus de violències de gènere han desplegat una pancarta on la vintena d’assistents han pogut escriure que creuen que la genera i potencia aquest tipus d’agressions. També han dibuixat siluetes de víctimes de la violència de gènere al terra amb inscripcions dels culpables de la situació. Per finalitzar s’ha efectuat la lectura del manifest unitari de les assemblees feministes del Camp i s’ha fet una crida a la participació activa en les convocatòries als diferents actes del vespre.

A dos quarts de vuit, Tarragona, Reus i Torredembarra feien alhora el tret de sortida a tres esdeveniments que, tot i reivindicatius, comptaven amb música, teatre i l’encesa final d’espelmes amb el símbol feminista. Unes 250 persones hi han estat presents a Tarragona, que han xiulat abans de finalitzar l’acte -contraposant-se amb els actes institucionals- i un centenar a Reus. Mentrestant, Valls encenia espelmes escenificant la creu contra el feminicidi de Ciudad Juárez (Mèxic), i Montblanc farà una xerrada el proper dissabte 2 de desembre a les sis de la tarda al Casal d’Entitats.

Font: www.pobleviu.cat

Cau de Llunes entrega una carta a l’ajuntament amb reivindicacions feministes.

2011-11-25T08:54:00.003+01:00

Ahir 24 de novembre, a les cinc de la tarda, el col·lectiu feminista de Tarragona Cau de Llunes va fer l’entrega oficial d’una carta dirigida a la Regidoria de Serveis a la Persona i, més concretament, en el treball de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat. En aquesta carta, contextualitzada en què avui és dia 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, es proposaven actuacions per prevenir-la i combatre-la.

En la carta, el col·lectiu demana per una banda un actuació més ferma en educació i serveis d’acollida i teràpia així com una campanya publicitària de prevenció de la violència masclista. Per altra banda proposa l’increment d’infraestructures destinades a les tasques de cura (llars d’infants, residències…), la revisió dels carrers i places foscos de la ciutat, el foment del paper actiu de les dones facilitant iniciatives en context de gènere i la creació d’ajudes a les famílies monoparentals.

Durant l’entrega de la carta als serveis municipals, Cau de Llunes va desenvolupar una paradeta informativa convocant a la concentració d’avui a les 19:30h, a la Plaça de la Font contra les violències de gènere. Sota el lema “A tu també t’afecta! Plantem cara!” el col·lectiu emfatitza el caràcter estructural de la violència de gènere i les múltiples formes que aquesta pot prendre; i planteja, amb aquesta carta, un conjunt de mesures transversals per superar, des de l’actuació municipal, les desigualtats per raó de gènere.

Open publication - Free publishing - More cau de llunes

25 de novembre: DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!

2011-11-21T23:11:00.002+01:00

Benvolguts i benvolgudes!

Des del Col·lectiu Cau De Llunes AFRT, us convidem a participar en la jornada del

25 de Novembre, Dia Internacional Contra la Violència de Gènere.

Com cada any, volem emfatitzar les múltiples formes de la violència de gènere, i sota el lema "A tu també t'afecta! Plantem cara!", pretenem remarcar el caràcter estructural de la violència de gènere.

A més, tenim la voluntat de crear xarxa feminista al camp i farem concentracions descentralitzades a Tarragona, Torredembarra i Reus, convocades per l’Assemblea Feminista de cada municipi, juntament amb organitzacions de l’Esquerra Independentista. Així doncs, el mateix divendres dia 25 de novembre convoquem una concentració amb un minut de xiulada popular a cada municipi, seguida d'una encesa d'espelmes amb el símbol feminista. Per amenitzar l'acte, hi haurà mostres culturals precedint la concentració.

Concretament a Tarragona, partir de les 19:30h a la Plaça de la Font començaran els actes amb l'actuació de Tornavís Teatre amb una obra teatral que parlarà del paper de les dones en el teatre durant la història; a continuació el concert del grup de folk tarragoní "Ai Carai !" donarà el toc instrumental. Després de la lectura del manifest, es realitzarà una xiulada popular d'un minut contra les violències de gènere i per finalitzar els actes es convidarà a tothom a una encesa d'espelmes construint un símbol feminista.

Per finalitzar la jornada i juntament amb les assemblees feministes de Torredembarra i de Reus, a la nit es farà una festa reivindicativa a la taverna Despertaferro de Reus, amb DJ Luna, Game Over Selectors i PD Bartu, a partir de les 12h!

Per què el 25 de novembre és declarat el dia contra la violència de gènere?

2011-11-21T22:57:00.001+01:00

Aquest any fa justament 30 anys de la declaració del 25 de Novembre, com el dia internacional contra la violència de gènere. Aquesta data va ser establerta a la Primera trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib, a Bogotà el juliol del 1981. Si més no, no va ser reconeguda per la ONU fins al 1999.

Es va escollir aquest dia en homenatge a les Germanes Mirabal, fidels opositores al règim de Trujillo a la República Dominicana del 1930 – 1961. Les germanes eren quatre: Minerva i Maria Teresa, les més activistes; i Patria i Dedé, menys implicades en la lluita política. Les dues primeres van ser posades a la presó juntament amb els marits acusades i pertinença a l’agrupació política 14 de Juny, moviment clandestí contrari al règim de Trujillo. Elles de seguida van sortir-ne (el dictador necessitava rentar-se la cara), i ràpidament van implicar-se en l’enderrocament del règim, moment en el que s’hi afegeix la tercera germana, Patria. Se les coneixia dins de l’agrupació com Les Papallones i de seguida van encapçalar-lo, en especial Minerva, implicant-se en la planificació de les guerrilles per acabar amb la dictadura.

Va ser per això que Trujillo va ordenar el seu brutal assassinat a uns sicaris simulant un accident de cotxe, encàrrec que es va dur a terme el 25 de novembre de 1960. Malgrat que el dictador se sentís satisfet d’eliminar-les del mapa, això va produir un efecte contrari en la població, que va enfortir el seu rebuig cap a la dictadura. El poble cada vegada recordava més les germanes Mirabal i els seus ideals i tot això va facilitar que el dictador fos assassinat el maig del 1961, acabant amb la dictadura de Trujillo. Els sicaris de les germanes Mirabal van ser jutjats a mitjans del 1962.

El cas de les germanes Mirabal és un exemple de terrorisme d’estat, i de violència brutal contra les dones. Però a més, és una mosta de lluita política anti-sistema desenvolupada per dones lluitadores i fermes als seus ideals.

Sense les dones no hi ha revolució!

Crònica del recital de poesia eròtica amb els cinc sentits

2011-11-21T22:48:00.003+01:00

La Llibreria de la Rambla va acollir, el passat dissabte 19 de novembre, un recital de poesia eròtica organitzat per Cau de Llunes (AFRT) i la col·laboració de la llibreria. Els cinc sentits van entrar en joc durant aquest recital, que va ser dut a terme a càrrec d’Oh!rgàsmica i M’armaria. Al llarg de l’acte la vintena d’assistents van poder gaudir de diferents poemes extrets de diverses cultures que giraven entorn l’erotisme i l’amor. La selecció, doncs, va permetre dur a terme un recorregut per la idea i l’experiència de la sexualitat en indrets i cultures molt distints, ampliant la selecció en els i les poetes dels Països Catalans.

"Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul
—dues meitats bessones desparionades—.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa.

Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa,
i un bri d’esglai al cap de les antenes,
m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra, al meu deler de boca viatgera"

Maria Mercè Marçal

Cinefòrum sobre la violència de gènere!

2011-11-13T17:27:00.006+01:00

Aquest dimecres 23 de novembre, us convidem a un cinefòrum sobre Violència de Gènere.
Serà a les 19:30h, al Casal Popular Sageta de Foc.

La pel·lícula que es projectarà serà "Te doy mis ojos", de Icíar Bollaín.

Sinopsi:
Pilar surt fugint de la seva casa, amb quatre coses i el seu fill. Després de nou anys de matrimoni, fuig del maltractament al que la sotmet el seu marit, Antonio. Però ell no tarda molt en sortir a buscar-la; segons ell, la vol més que a res en el món. La pel·lícula aprofundeix en les relacions de la parella i el seu entorn familiar i laboral, marcats pel drama de la violència contra les dones.

Després de la pel·lícula farem un debat sobre les formes de violència de gènere.
Aquest acte l'organitzem juntament amb l'Assemblea de Joves la Guspira!

Us hi esperem!!!

Manifest en motiu del 25N, dia contra la violència de gènere. A tu també t'afecta!

2011-11-10T23:03:00.011+01:00

Parlem de violència de gènere i estem fent referència a aquella violència masclista, sexista, que té el seu origen en la desigualtat sexual. Parlem de violència de gènere i la major part de la societat sent repulsió, indignació, frustració i fins i tot incomprensió. I quan es parla de violència de gènere, la majoria de persones pensa en les darreres morts de dones a mans d’homes, i s’hi sent solidària, comprenent la situació com un problema social.

Avui dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.

A aquestes alçades cal, però, fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional. Cal comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com ja dèiem l’any passat. Són la punta que els mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.

És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.

La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.

a tu també t’afecta! PLANTEM CARA!

Cau de Llunes - Assemblea feminista de Tarragona

L'Hora Violeta - Assemblea feminista de Tarragona

Les Filles de les Fetilleres - Assemblea feminista de Tarragona

Col·lectius Adherits:

Assemblea de Joves La Guspira
Assemblea de Joves de Reus
Ateneu Popular La Mina - La Canonja
Casal Despertaferro! de Reus
Casal Popular Sageta de Foc Tarragona
Co.bas Tarragona
CUP - Montblanc
CUP - Reus
CUP - Tarragona
Endavant (OSAN) Tarragona
SEPC - Martí Franquès
SEPC - URV
Tecletes - Associació de mares de Tarragona
USTEC.STES - Tarragona

Recital de poesia eròtica amb les cinc sentits

2011-11-10T20:16:00.010+01:00

Us convidem,

el vinent dissabte 19 de novembre a les 19 de la tarda al
RECITAL DE POESIA ERÒTICA
amb els cinc sentits.

A càrrec d'Oh!rgàsmika m'armaria.
A la Llibreria de la Rambla (Tarragona)

Des de Cau de Llunes, recuperem el paper de les dones artistes!!

En record a Montserrat Roig. TRES VOLTES REBEL!

2011-11-10T14:59:00.006+01:00

Va ser actriu, periodista, escriptora, docent i feminista d'esquerres. Avui fa vint anys de la seva mort. Montserrat Roig i Fransitorra va néixer a Barcelona el 13 de juny de 1946, envoltada d’una família que li transmet l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalana.

El 1963 ingressa en la universitat i s’hi implica amb els moviments marxistes de resistència al franquisme, al 1970 rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, "Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen". El 1972 apareix "Ramona, adéu" un llibre de revoltes, El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb "El temps de les cireres", que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d'un pensament polític, va causar un gran impacte en la crítica literària del moment. És l'any 1977 quan el reconeixement unànime es confirma amb "Els catalans als camps dels nazis" —premi de la Crítica Serra d’Or—, rotunda obra de recuperació de la memòria històrica. El 1980, a més, apareix "L’hora violeta", novel·la que reflecteix la seva maduresa literària, i "¿Tiempo de mujer?", recull d’articles que, amb "El feminismo", mostra el seu compromís amb la lluita per l’alliberament de la dona. El 1987 edita la novel·la "La veu melodiosa" i TV3 retransmet l’obra dramàtica "El mateix paisatge". Dos anys després, apareix el recull de relats "El cant de la joventut", que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta. Poc després, viatja a la Universitat Estatal d'Arizona i quan torna se li diagnostica un càncer de mama, contra el qual comença una lluita contra rellotge. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol "Un pensament de sal, un pessic de pebre", i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, "Digues que m’estimes encara que sigui mentida". Mor el 10 de novembre de 1991.

Montserrat Roig va viure marcada pels anys del règim franquista i per la necessitat de donar continuïtat a les esperances de llibertat d'abans de la guerra civil. Com bé ho reflecteixen les seves obres, va ser en vida un model de compromís en la seva lluita social i política d'esquerres per la defensa dels marginats, els oprimits, els perseguits o els vençuts. Adjuntem un fragment del text de "El Feminismo" que prenem com a referent del feminisme:

"El feminisme és la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d'haver nascut dona; és aconseguir, juntament amb els homes, una nova i superior categoria: la de persones (...)El feminisme no implica una ruptura amb l'home com a ésser humà sinó amb la idea creada a través de la història que l'home és, per definició, un ésser superior i pensant, i la dona l'altra cara del mirall. El feminisme és una filosofia que lluita per la llibertat... La llibertat de les dones no implica l'esclavitud dels home, de la mateixa manera que els homes no poden somiar a ser lliures si segueixen oprimint a les dones. Però el feminisme és també una nova concepció del món, vist a través del prisma de les dones. Un món en pau on convisquin, sense marginació ni opressió, homes i dones... Seria massa fàcil dir que la dona només ha de lluitar contra l'home per arribar a ser lliure. També ha de lluitar contra si mateixa. Ser dona, avui dia, no és gens fàcil. Però tampoc ho és ser home. En realitat el que és difícil és poder arribar a comportar-se i a ser considerats com a éssers humans, tant les dones com els homes"

Les dones del segle XXI (fragment de Najat el Hachmi)

2011-10-05T18:06:00.004+02:00

Us deixem penjat un capítol del llibre "Jo també sóc catalana", de l'escriptora Najat el Hachmi.
Hem decidit titular-ho "Les dones del segle XXI". És per reflexionar-hi!

7:30 del matí d’un dia qualsevol de dilluns a divendres. Et lleves més tard del que tenies previst, seduïda per la tebior dels llençols, punt intermedi entre el somni i la vigília. Et comences a organitzar, de camí al lavabo ja ensopegues amb alguna joguina abandonada el capvespre anterior. Hauries de ser més bona mare: al nen li hauries d’ensenyar més disciplina, que endreci les seves coses abans d’anar a dormir. Sempre et jugues la vida a aquestes hores del matí, paranys dels descuits. Tens mitja hora per fer tot el que has de fer. Mira si vas fer una última rentadora a última hora del dia abans, per allò d’estalviar, que una bona mestressa de casa ho ha de fer. Estén la roba, no deixis de fer-ho com va ensenyar-te la mare: tot espolsant cada peça amb energia perquè quedi ben estirada. Mira si tens cap bata neta per l’escola, el pitet, la muda si ahir va escapar-se-li el pipí...

Mira de fer un esmorzar equilibrat, com a bona mare, no et deixis el suc de taronja natural i la llet amb cola-cao, encara que sempre acabin a l’aigüera. Ara desperta el teu fill, rescata’l de la son d’on ell no vol marxar amb carícies i petons, la veu més dolça que siguis capaç de fer, xiuxiueja-li el seu nom a cau d’orella, no fos cas que s’espantés a primera hora i li quedés un trauma que et pogués retreure de gran. Ell arrufa les celles, t’ha sentit, però es queixa per la teva intrusió en el seu estat de benaventurança. Rida, Rida... Encara amb els ulls closos, se sent ofès i et pregunta enfadat:

- Què?
- Aixeca’t, que hem d’anar a l’escooooooooooola.
- Per què?
- Perquè sí.
- I per què sí?

Arribats a aquest punt, desisteixes de la via dialogada i et tornes expeditiva: falten cinc minuts per a les 8 del matí, l’autobús passa a tres quarts de nou. L’agafes a coll i, això sí, amb molts petons, el portes fins la dutxa.

- No, no em vull dutxar... que jo tinc fred, mama, ai, tinc fred. Que em picarà als ulls el sabó, mama, no em vull dutxar.

En moments com aquest et planteges si tanta democràcia en el sí de la família és realment la millor manera d’educar el teu fill. Decideixes convertir-te en dictadora per imperatiu higiènic i comences a ruixar-lo amb la mànega de la dutxa. Tot són crits i magarrufes, és clar, i fins que no li has acabat de posar la roba no cessen les queixes.

Li plantes davant el suc de taronja...

Llegeix-lo sencer:

Open publication - Free publishing - More cau de llunes

Informació de l'autora aquí

28 DE SETEMBRE. DIA PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT

2011-09-27T23:15:00.002+02:00

Ni de l’Eslgésia, ni de l’Estat. El teu cos és teu. Avortament lliure i gratuït!

Actualment l’avortament es troba regulat a l’Estat Espanyol per la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs, així com pels articles 144 a 146 del Codi Penal. Segons aquestes normes, una embarassada pot interrompre la gestació sense cap justificació i gratuïtament fins a la catorzena setmana de gestació i, també ho podrà fer fins a la setmana vint-i-dos si perilla la seva salut o si hi ha malformacions en el fetus.

Aquesta nova Llei però, no contempla la interrupció sense termini, i quan es presenten més de vint-i-dues setmanes de gestació, la decisió de la dona deixa de ser respectada i no es tenen en compte tots aquells riscos que pot causar l'obligació de dur a terme un embaràs no desitjat, ni tan sols es té en compte un pronòstic de greu risc per a la salut física i psíquica de la dona.

Per tot això des de Cau de Llunes demanem que es reconegui i garanteixi el dret a l'autonomia reproductiva de les dones, establint la seva decisió personal com a causa exclusiva per a la interrupció de l'embaràs, ja que considerem que aquesta decisió pot venir motivada per diferents circumstàncies com poden ser el risc per a la seva salut, malformació fetal, embaràs no desitjat, o moltes altres qüestions que afecten al seu benestar tan físic com emocional i al seu projecte de vida. Qüestions, totes elles, que només la dona pot determinar quin valor i quines repercussions tindran en la seva vida. Ni l'Estat, ni la Justícia ni encara menys l'Església poden interferir doncs en una decisió personal i de responsabilitat absoluta de la dona embarassada.

Exigim un canvi legislatiu en el qual l'avortament deixi d'estar tipificat com a delicte en el Codi Penal i passi a estar regulat com un dret que tenen totes les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs i decidir sobre la seva maternitat.

Així doncs, des de Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona), com ja vam fer l'anterior 28 de setembre, afirmem que la penalització de l'avortament ajuda a perpetuar la nostra situació en un segon pla social i encadenar-nos a un rol reproductiu i de submissió, així com de pèrdua de control de la nostra sexualitat, condicions que no estem disposades a assumir. Per això reclamem una despenalització total de l'avortament i que aquest esdevingui una pràctica legal, segura i accessible per a totes les dones.

Consulta l'apartat: Què puc fer si vull avortar?

Contra l'androcentrisme cultural, feminisme!

2011-09-20T13:53:00.004+02:00

Ja ho deia Frida Kahlo quan es representava a ella mateixa amb el cap de Diego Rivera al mig del front: estem tan acostumades que ens ensenyin a pensar, llegir i comprendre el món que ens envolta dins un marc referencial masculí, que mirem la societat a través dels ulls dels homes. I és que l’androcentrisme cultural al qual hem estat sotmeses des de fa segles és, tal vegada, un dels factors més corrosius del patriarcat; les dones no tenim referents polítics, filosòfics, artístics ni poètics. A voltes, perquè la societat del moment no ha permès que existissin. D’altres, perquè les excepcions que confirmaven la regla van ser silenciades i apartades del món públic, per tal d’assegurar l’estabilitat d’aquest model desigual de relacions entre els homes i les dones.

Tenim tan arrelat aquest model de pensament, que fins i tot hem interioritzat les bases de la nostra cultura sense pretendre fer un replantejament real d’aquesta desigualtat; és així com, si preguntem a la majoria de les persones, independentment del seu sexe, el més probable és que considerin que els seus escriptors, artistes o músics preferits són homes. En arribar aquest punt, caldria que féssim una reflexió que anés un pas més endavant de la clàssica pseudollibertat de decisió actual, en què es considera que la qüestió de l’androcentrisme està canviant perquè les dones cada vegada prenen més part en el món públic i, als llibres escolars, cada vegada hi apareixen més referents femenins. Si bé es cert que, poc a poc, es van fent petits passos, cal tenir en compte que aquests passos seran sempre superficials si no van acompanyats d’una detecció conscient dels mecanismes de coacció que el patriarcat utilitza en la nostra cultura: no es tracta tan sols de recuperar noms de dones que han quedat oblidats per tal de complir la quota als llibres de text, sino també de comprendre-les des d’una òptica feminista, ja que si no es produeix un canvi de paradigma profund en les relacions entre els homes i les dones, tot allò que trobem al nostre voltant serà passat i qüestionat, primerament, per un sedàs androcèntric. I l’ús del mot “qüestionar” no és aleatori: perquè esdevenir dona en el món cultural implica, encara, una exigència major i un llistó a superar molt més alt, fet que esdevé una injecció fatal de pors i inseguretats a totes aquelles dones que ho intentin. I ja sabem que fer trontollar l’autoestima és l’arma més poderosa per mantenir-nos silenciades.

En els avenços –pocs- que s’han fet en la recuperació de referents femenins, podem fixar-nos en diverses coses. En primer lloc, que aquelles dones que han sobreviscut l’androcentrisme cultural, solen respondre als patrons que el patriarcat els exigeix: són, com diria Montserrat Roig, “donetes que no feien fressa”, que malgrat ser excel·lents en el seu àmbit, passaven de llarg tot qüestionament de la seva situació com a dones dins la societat. I, en el cas que s’ho qüestionessin, es passa de llarg aquest fet en el seu estudi, com si fos un afegit sense importància. En segon lloc, que normalment pertanyien a una classe social alta; si bé això també passava amb els homes, indica que les dones tenien una doble dificultat. Per últim, que aquesta recuperació de referents, en l’amplíssima majoria de casos, són les dones qui l’hem duta a terme. I això implica que hem engendrat una necessitat de fer-ho que els homes no han tingut.

És per això que, des de Cau de Llunes, creiem fermament que som nosaltres mateixes qui hem d’agafar les regnes de la situació per intentar canviar-la. Hem de ser “donetes que fan fressa” per tal de qüestionar allò establert partint d’una comprensió profunda de la situació de les dones en la cultura al llarg de la història. Per a Cau de Llunes, el marc cultural de referència són els Països Catalans: és per això que us animem a esborrar l’androcentrisme cultural de la literatura, la llengua, l’art, la història, la filosofia i la política catalanes, i a afegir un replantejament feminista a l’independentisme, per tal de lluitar per uns països catalans profundament igualitaris.

Alba Cañellas
Militant de Cau de Llunes

Diada de l'11 de setembre

2011-09-07T16:00:00.001+02:00

Ja la tenim aquí! Aquest diumenge celebrem la Diada de l'11 de setembre i Cau de Llunes hi participem amb moltes ganes. Al matí el nostre col·lectiu posarà una paradeta a la mostra d'entitats que es farà a Tarragona (http://www.11setembretarragona.cat/) en la que farem difusió de fragments literaris d'autores catalanes, i oferirem recursos per a defensar la llengua catalana sense sexisme.

A la tarda ens hem adherit a la tradicional manifestació de les comarques del Camp, a les 19:30 al mercat central de Reus, que enguany tindrà per lema "Pels drets socials i nacionals. Independència i Socialisme, Països Catalans!" (http://www.pobleviu.cat/index.php?id_categoria=12&madre=7&id_noticia=1889). Volem convidar-vos a participar en aquesta manifestació unitària, doncs avui més que mai, estem patint un veritable atac sociolaboral i nacional i cal que sortim al carrer sota un discurs clar i contundent.

Per últim, també en relació a l'11 de Setembre, volem compartir amb vosaltres uns fragments dels parlaments de Maria Mercè Marçal, extrets del Fons MMM de la BNC. Pertanyen a Parlaments, Caixa 16 /3. Per la nostra part, no podem estar més d'acord amb tot el que reivindica en aquets fragments la poeta que va clamar ser "tres voltes rebel"

"L’onze de setembre ens diu que érem una nació abans de 1714, que ho hem estat després, en les condicions més adverses, que ho som encara, que ho serem, “tant si es vol com si no es vol”, que no acceptem ésser l’ocell engabiat en gàbia secular, orb, eixalat, vermell de sang i de vergonya de què ens parla Pere Quart, i que tampoc no acceptarem únicament una llibertat decapitada".

"Però la nació, el concepte de nació, tampoc no és un concepte estàtic, sinó dinàmic. I el concepte d’alliberament nacional no pot tenir ara el mateix significat juridicoadministratiu que tenia als segles passats. No hi val cap mena d’intent de retorn al passat. És precisament en nom del futur que reivindiquem la nostra nació. Perquè la nostra lluita nacionalista ha d’ésser “el rovell que trenca tota cadena”, en paraules d’una altra poeta mallorquina, la Ma. Antònia Salvà".

"L’alliberament dels Països catalans (tampoc en aquest aspecte no hi cap el fraccionament) vol dir alguna cosa més que una simple substitució, modificació o reconstrucció de fronteres estatals. Vol dir projectar en el futur, a partir de l’element progressiu que ha caracteritzat sempre el nostre poble, una nova cultura, una profunda transformació de les formes de vida i de relació entre les persones, una nova relació amb el medi i amb la natura que no ens aboqui a la destrucció física i psíquica. Unes noves formes de producció i de distribució de la riquesa […]".

CRÒNICA DE LA XERRADA "3 VOLTES REBELS"

2011-09-06T08:03:00.003+02:00

“Dones i art: d’objectes passius a subjectes actius”, la campanya per la reivindicació de la presència de les dones en el món de l’art i la cultura que s’ha impulsat des de Cau de Llunes (AFRT) aquest estiu, va ser tancada el passat divendres 2 de setembre amb la xerrada “3 voltes rebels”. Fina Llorca, doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i especialista en Maria-Mercè Marçal, va realitzar un ampli recorregut per l’obra de la poetessa, centrant-se molt especialment en la relació entre la militància política de Marçal i la seva obra literària. Així, Fina Llorca va combinar els anàlisis exhaustius de tres dels seus poemes, emblemes dels principals períodes de l’autora, amb notes que Marçal esbossava a les seves llibretes preparant els seus parlaments per l’11 de setembre, que dugué a terme durant la seva militància al PSAN. És així com, al voltant d’una trentena de persones, poguérem comprendre, a les 18h a la Llibreria de la Rambla, tant el compromís polític de l’autora i la reivindicació feminista, social i independentista en la seva militància com la lluita que emprenia a través dels seus versos. El contingut de la conferència, doncs, va permetre teixir un vincle entre la cloenda de la campanya i la celebració de l’11 de setembre, que tenim tan a la vora.

És per això que us esperem durant tot el matí del dia 11 a la celebració de la Diada Nacional al carrer Merceries de Tarragona
I a la tarda a la manifestació en defensa dels drets socials i nacionals, a les 19:30h al Mercat Central de Reus.

Amb les retallades en drets socials i en drets nacionals que estem patint, només ens queda fer sentir la nostra veu i posar de manifest més que mai que som TRES VOLTES REBEL!!!

A L'ESCOLA, SEMPRE EN CATALÀ!

2011-09-04T22:24:00.002+02:00

Cau de Llunes estem en defensa de la llengua CATALANA, i per això no acatem la recent sentència del TSJC ni acceptem els atacs recents a la nostra llengua arreu dels Països Catalans.

Ens adherim al manifest de la CAL, i secundem el manifest del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans redactat per la secció de l'Insitut Martí i Franquès.

Pel català a l'escola, ni un pas enrere!
(Comunicat de la CAL)

Contra la persecució del model lingüístic català a l’escola,
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) manifesta la seva més profunda indignació i el seu rebuig total a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte a l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola. Lamentem que un nombre molt reduït de persones es pugui servir dels tribunals de justícia per continuar els atacs contra el model lingüístic escolar al nostre país i, per tant, continuar amb els seus atacs contra la llengua catalana.
La CAL reafirma que seria un greu error separar els infants per raó de llengua. La immersió ha permès facilitar a tots els nens i nenes d'aquest país els mateixos instruments culturals i lingüístics, per tal que es puguin desenvolupar amb les mateixes possibilitats, independentment de la seva llengua familiar.
Des de la CAL denunciem aquest nou atac contra el català i demanem a la societat civil que es mantingui amatent i unida al màxim per combatre els enemics de la llengua catalana, que ho són també de Catalunya. És la societat civil que haurà d'empènyer els nostres polítics perquè també sàpiguen mantenir-se ferms en la defensa dels nostres drets nacionals, culturals i lingüístics.

Per un futur digne en català!!
(Comunicat del SEPC-Martí Franquès)

Després de les tres sentències del Tribunal Suprem espanyol al Prinicpat, de les retallades que afecten al valencià amb el govern de Camps, els diversos atacs a la línea de català a les Illes Balears, després que el Consell d'Estat Francès il·legalitza al 2003 l'ensenyament en català a la Catalunya Nord, a l'Aragó l'Estatut d'Autonomia del 2007 no reconeix l'oficialitat del català a la Franja de Ponent, quan l'ús social del català disminueix arreu del país... CAL DIR PROU, CAL CRIDAR NO A LA SENTÈNCIA!

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort a més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Des de les aules, ens organitzem i lluitem pel vincle principal de la nostra nació, la llengua catalana. Perquè la història escrita fins ara no pot esser trepitjada i ultratjada en dos mesos pel gust dels i les que manen. Perquè n'és llengua culta amb renom arreu del món, perquè tradicions i tarannàs que uneixen a la gent des de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó ha de persistir, i la seva via principal més factible n'és, l'educació a les escoles i aules d'arreu amb el model de la immersió lingüística.

Cau de Llunes estem en DEFENSA DE LA LLENGUA CATALANA!!

Xerrada: Tres Voltes Rebel.

2011-08-27T15:45:00.004+02:00

Divendres vinent us convidem a la xerrada "Tres Voltes Rebel" sobre Maria Mercè Marçal, a càrrec de Fina Llorca, doctora en Filologia Catalana que ha publicat diversos llibres sobre escriptores catalanes. Donada la proximitat de la Diada Nacional de l'11 de setembre hem volgut concloure la campanya d'estiu Dones i Art amb una xerrada entorn les obres de Maria Mercè Marçal i el seu enfoc de la lluita independentista i feminista.

Divendres, 2 de setembre, 18h

Llibreria de la Rambla (Tgna)

De la triple rebel·lió que Maria Mercè Marçal exhibia en la seva famosa «Divisa», de fet mai no se’n va desdir. Amb els anys, però, es va anar allunyant de la militància organitzada, per anar aprofundint en la reflexió, personal i també col·lectiva, sobre l’experiència femenina i la seva absència d’inscripció en la cultura: la història i, en especial, la literatura. I ho va fer sobretot amb el que més coneixia, el llenguatge de la poesia. Però també en xerrades, seminaris, trobades, presentacions, ... aprofitant qualsevol ocasió en què prenia la paraula en públic. I en la seva novel·la.

Bruixa de dol és un llibre de joventut d’una dona que recull la seva obra poètica als 37 anys i mor quan encara no n’ha fet 46. És el seu llibre més venut, més llegit, més difós.

Maria Mercè Marçal treballa en la seva obra sobre les relacions d’amistat, d’amor (heterosexual però també entre dones), sobre la maternitat, la mort, la del pare i la pròpia, sobre la malaltia. És a dir, sobre els “grans temes”, però d’una manera nova que s’arrela en la tradició alhora que la contradiu i la resignifica. No podem perdre ni un bri del que ens ha llegat.

Fina Llorca.

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i de nació oprimida;

i al térbol atzur de ser tres voltes rebel.

Crònica: dansa a Dones i Art

2011-08-13T00:59:00.007+02:00

Ahir 11 d'agost Cau de Llunes vam reivindicar el paper de les dones en la dansa, en un acte més de la Campanya DONES i ART, que estem desenvolupant en els mesos de juliol, agost i setembre. Afortunadament, el dia va acompanyar i a diferència dels dos actes precedents (l'exposició d'arts plàstiques i la mostra de teatre, que el temps va obligar a que fossin desenvolupats din del Casal Popular Sageta de foc, on l'exposició encara roman), l'acte es va poder realitzar al carrer i la petita plaça dels Sedassos es va omplir de gom a gom.

A través de l'actuació de tres tipus de dansa diferents, la Dansa-Jazz, el Ball Contemporani i la Dansa Oriental, vam voler representar el fet de ballar per a una mateixa, en contraposició a la dansa de cara als altres com el concubinatge o la dansa "florero" dels programes de televisió. La intenció de l'acte era reivindicar la dansa com una eina d'introspecció i com una manera de fer exercici, de conèxier el nostre cos i d'estimar-lo, d'emprar-lo com un vehicle per canalitzar emocions i de contacte amb altres companyes. Per això, quan va acabar la mostra de balls, es va convidar a tothom perquè participés en el taller que les companyes de dansa oriental havien preparat per tal d'introduir-nos en aquest ball.

Volem agrair a l'acadèmia de Ball May per la seva actuació de dansa-jazz juvenil amb la cançó Cherokee i per l'actuació de Ball contemporani amb la peça "Elephant Gun"; i al grup de noies de Reus per la seva mostra de Dansa Oriental i el taller que van fer a continuació. També volem donar les gràcies a la pizzeria AL TALL que al llarg de la campanya ens han ajudat en tot el que hem necessitat.

Dansa Contemporània

Dansa Jazz

Dansa Oriental

Taller de Dansa Oriental

Dansa aquest dijous a Dones i Art!

2011-08-09T15:55:00.001+02:00

Aquest Dijous 11 d'agost gaudeix de la dansa i aprèn Dansa del Ventre!!!

Vine a les 19h a la pl. dels Sedassos!!!

Emmarcat en la campanya Dones i Art, Cau de Llunes organitzem una mostra de dansa, en la que a més, qui vulgui, podrà aprendre una mica d'aquesta dansa que barreja salut i sensualitat.

Us convidem a gaudir dels diferents balls i si en voleu aprendre, porteu un modacor per lligar a la cintura!!!

Èxit de la Segona Escola Feminista d'Estiu

2011-08-08T12:15:00.005+02:00

Al voltant d’una trentena de dones s’han aplegat en la segona edició de l’Escola Feminista d’Estiu organitzada per Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona).

Les jornades, que es desenvoluparen entre el Casal Popular Sageta de Foc i el Centre Social Kal Pobre els dies 5 i 6 d’agost van girar entorn de la Pressió Estètica. Cau de Llunes, que defineix la pressió estètica com “el bombardeig constant d’un estereotip de dona impossible, a no ser que es duguin a terme mesures disciplinàries estrictes en quant a l’alimentació, o despeses econòmiques en tractaments, quirúrgics o no, alguns dels quals arriben a posar en risc la salut de la persona” van abordar els inicis de la pressió estètica, el seu efecte en la salut emocional de les dones i el seu vincle amb el sistema capitalista.

Les tres sessions es van caracteritzar per ser participatives, dinàmiques i amenes. Gràcies en bona part a que estigués obert només a dones, es va establir un clima de comunicació i de confiança que va facilitar la reflexió i debat entre totes les assistents. Aquestes, d’edats i procedència diverses, van rebre un dossier amb un recull de textos relacionats amb la pressió estètica i se’ls va oferir esmorzar i dinar de germanor a preus populars.

Cau de Llunes agraeix la participació de totes les dones que van assistir a la segona Escola Feminista d’Estiu així com la bona predisposició i implicació al llarg de tots els tallers.

Crònica del teatre feminista a Dones i Art

2011-07-31T11:09:00.005+02:00

Malgrat la pluja que va començar a caure just a les 19:00h, la representació de teatre va ser duta a terme amb molta professionalitat. L'acte va traslladar-se al Casal Popular Sageta de Foc, espai en el que una 20 de persones es van aplegar per gaudir del teatre centrat en les dones.

Tres actrius de Tornavís Teatre van donar un toc revindicatiu a la seva actuació remarcant els rols associats a les dones i revindicant el seu paper actiu al llarg de tota la història. L'obra es va iniciar amb una escena en la que les tres actrius nostàlgiques sommiàven en tornar a ser joves per poder tenir menys maldecaps, entre ells la preocupació excessiva per l'aparença física i la pressió estètica. En la segona part, es van fer tres representacions i lectures sobre les personatges gregues Andròmeca, Antígona i Lisístrata emfatitzant en el seu paper actiu i posant de manifest que en un món androcentrista les seves gestes s'obliden. Per acabar, van representar l'escena "Ramon" de l'obra "Homes", en la que es posaven de manifest totes les incoherències de l'amor romàntic i la poca comunicació emocional amb la que solen ser educats els homes, fruit dels estereotips de gènere del patriarcat.

Voldríem agrair a totes les assistents a l'acte malgrat el temps i el trasllat i sobre tot al grup Tornavís Teatre, per adaptar una obra per la campanya Dones i Art.

El proper acte girarà entorn de la dansa, serà el dia 11 d'agost a les 19h a la Plaça dels Sedassos (Si el temps ens deixa, és clar...).
Us hi esperem!!!

Demà: TORNAVÍS TEATRE A DONES I ART!

2011-07-29T09:02:00.002+02:00

Demà presentem el proper acte de la Campanya d'estiu

DONES I ART!!!

Aquest cop és el torn de reinvindicar el paper actiu de les dones en el teatre. Per això, comptarem amb actrius de la companyia tarragonina Tornavís Teatre!! Faran un repàs dels personatges femenins del teatre grec amb el tractament seriós que es donava en l'antiguitat i ho contraposaran amb gags i monòlegs amb el to desenfadat actual.

Complementaran les actuacions amb petites explicacions de les obres, mantenint el dinamisme i la frescor al llarg de tota l'actuació.

Serà aquest dissabte 30 de juliol, a les 19h a la Plaça dels Sedassos.

Us hi esperem!!!

EXPOSICIÓ REQUETEPOSPOSADA!

2011-07-18T19:23:00.005+02:00

Sembla que el vent ens bufa en contra, i mai millor dit!

Diumenge feia mal horatge i queien gotes així que lamentant-ho encara més que el dimecres, vam decidir suspendre l'exposició al carrer.
Hem exposat algunes obres al Casal Popular Sageta de Foc (C/ Trinquet Vell, 15) on les podeu visitar dijous, divendres i dissabtes de 18 a 22h!

Margarida. De Josefina Rion

A més, de cara a finals d'agost que esperem que faci un sol espatarrant, exposarem la col·lecció completa a la plaça dels Sedassos juntament amb una petita explicació.

Així doncs, us convidem al proper acte de Dones i Art, que serà un repàs de la presència de les dones en el teatre clàssic, amb actrius de Tornavís Teatre. Serà el dissabte 30 a les 19h, a la mateixa plaça dels Sedassos.
Us hi esperem!!!

EXPOSICIÓ POSPOSADA!!!

2011-07-14T12:15:00.002+02:00

Lamentant-ho molt, ahir ens vam veure obligades a posposar l'exposició d'arts plàstiques que teníem programada dins de la campanya DONES i ART. Bufava força vent i la fragilitat d'algunes obres ens va forçar a prendre aquesta decisió. Així doncs, primer de tots demanem disculpes a aquelles persones que us hi vau passar i, per suposat, a les artistes que hi van participar.

En segon lloc, us comuniquem que hem aplaçat l'exposició per a aquest diumenge 17 de juliol, a les 19h. a la Pl. dels SEDASSOS

Si voleu pasar una tarda de diumenge gaudint del treball artístics de companyes de la ciutat, amb soul i jazz de fons, i projeccions...
Ja ho sabeu, US HI ESPEREM!!!

Els "quilets" de Pajín

2011-07-13T07:50:00.003+02:00

Per Laia Estrada, militant de Cau de Llunes (AFRT)

La pel·lícula "Perversiones femeninas" il·lustra molt bé els efectes que té la pressió estètica avui en dia sobre les dones, mostrant com una prestigiosa jutgessa quan és entrevistada per la premsa, després d'un judici molt important, és incapaç de fixar-se en res més que en una taca de pinta-llavis que tenia a les dents: una petita imperfecció estètica és capaç d'anul·lar totes les seves capacitats i qualitats personals. És a dir, les dones podem assolir quotes de poder masculines, però sense deslliurar-nos dels estigmes de l'estereotip femení, que ens tornen a situar en inferioritat d'oportunitats, ja que romanem sota la mirada masculina d’aprovació o de rebuig.

L'exemple del reportatge del El Mundo corrobora aquesta denúncia, doncs no té cap sentit que es critiqui a Leire Pajín (amb la que Cau de llunes no simpatitzem en absolut per òbvies raons polítiques i ideològiques) amb el pretext de ser la ministra de sanitat, quan no té cap problema d'obesitat: http://www.ara.cat/politica/reportatge-Mundo-recomana-Leire-Pajin_0_514749034.html Algú ha qüestionat la professionaliat d’un director d’hospital pel seu pes?

Un altre exemple recent, en la mateixa línia, és la intenció de reduir les talles dels uniformes de bàsquet, obligant a les jugadores a portar shorts i samarretes més ajustades que ressaltin la figura femenina al·legant absurdes raons de comoditat per a les jugadores: http://www.redfeminista.org/Noticia.asp?ID=7254. Es tracta d’una mesura que torna a il·lustrar aquesta voluntat de mantenir les dones en el rol de dona-objecte, sigui quina sigui la seva activitat.

Avui en dia s’afirma que la pressió estètica ja no es pot denunciar com una forma d'opressió patriarcal, ja que els homes també en són víctimes. És cert que la indústria capitalista ha dirigit cap als homes part de la seva ofensiva; només cal donar una ullada als anuncis publicitaris per veure cosmètics creats especialment per a un públic masculí. Aquesta pressió estètica cap als homes és evident, però també ho és que aquesta queda lliure de les urpes del patriarcat, que des del Renaixement ha qualificat la dona com el sexe bell.

És cert, també, que actualment un polític pot ser triat en base a la seva bona aparença física, però aquest atribut estètic no deixa de ser això: un atribut més. Les dones, en canvi, duem la càrrega estètica com si es tractés de la càrrega de cura, és per això que algunes feministes han passat de denunciar la doble jornada, a denunciar la triple jornada, afegint-hi tot el temps que les dones dediquem a tenir cura del nostre aspecte físic.

Per nosaltres, la bellesa no és un atribut més, sinó l'atribut que ens caracteritza, tant en positiu com en negatiu. Som al S.XXI i el patriarcat ens segueix tractant com objectes, en un moment en que la pressió estètica s'ha democratitzat, doncs ja no és cosa de les elits, sinó de totes les capes socials. No estem en situació d'escollir si volem seguir els cànons de bellesa o no, com poden fer els homes (qui sap si d'aquí unes dècades, si res no canvia, la indústria posarà els homes en la mateixa situació absurda), sinó que tenim l'obligació d'estar atractives si no volem ser repudiades, criticades, ridiculitzades, o menystingudes.

El reportatge realitzat pel diari El Mundo sobre els "quilets de més" de la ministra Leire Pajín o el cas dels uniformes de bàsquet, ens resulten molt interessants per a promocionar l'escola d'estiu feminista que realitzem enguany Cau de Llunes, el 5 i 6 d'agost a Tarragona, centrada en les causes i els efectes de la pressió estètica: http://caudellunestgn.blogspot.com/p/2a-escola-feminista-destiu-pressio.html

I és que la raó que ens ha dut a centrar la nostra II Escola d’Estiu en la pressió estètica és que aquesta no només és una realitat, sinó que es troba en el seu màxim apogeu. És capaç d'esquitxar dones amb suposades quotes de poder, i això ens ha de fer qüestionar-nos si aquest poder és real o simplement és una il·lusió. Tenia poder l'esclau negre que arribava a ser majordom de l'amo blanc qui li confiava els seus secrets? La pressió estètica és una de les moltes formes de violència de gènere, i la violència de gènere és l'eina que empra el patriarcat com a gos d'atura que guia el ramat. Quant més subversives som les dones, però, amb més virulència actua el patriarcat per a mantenir-nos dins del ramat.

EXPOSICIÓ D'ARTS PLÀSTIQUES!

2011-07-10T17:49:00.003+02:00

Aquest dimecres, a la Plaça dels Sedassos, exposició d'arts plàstiques d'artistes tarragonines!

El passat 2 de juliol vam engegar la nostra campanya d'estiu DONES i ART, amb un concert magnífic a la plaça dels Sedassos! Doncs bé, aquest dimecres tindrà lloc la segona activitat de la nostra campanya, consistent en una exposició d'arts plàstiques. Comptarem amb obres fotogràfiques, pintures i escultures que han fet diverses dones de la nostra ciutat. L'activitat tindrà lloc a la Pl. dels Sedassos i s'iniciarà amb una breu conferència introductòria, a càrrec de dues historiadores d'art, militants de Cau de Llunes. La conferència repassarà el paper de les dones artistes al llarg de la història i finalitzarà amb un repàs de les obres que hi haurà exposades el dimecres.

Tothom que ho vulgui podrà gaudir d'aquestes fotografies, pintures i ecultures amb música de fons i projeccions fins a les 22h. Les obres es traslladaran al Casal Popular Sageta de Foc, on romandran durant tot l'estiu.

Reivindiquem el paper actiu de les dones artistes!

Què puc fer si necessito la pastilla del dia després?

2011-07-10T17:23:00.003+02:00

La píndola del dia després és un fàrmac contraceptiu que impedeix l'anidament a l'úter d'un possible zigot fecundat en cas de relació sexual sense ús d'un anticonceptiu. Cal tenir molt en comtpe que NO ÉS UN ANTICONCEPTIU, sinó que és un fàrmac força agressiu i que ha de ser emprat només en situacions d'emergència. La seva composició és hormonal i només funciona en les 72h primeres després de la relació sexual, si el zigot s'ha implantat a l'úter el medicament no és efectiu.
Pots trobar més informació aquí: http://www.centrejove.org/pastilla_dia_despres.html
Si has tingut una relació sexual de risc i necessites prendre't aquesta pastilla tens dues opcions:

comprar-la en una farmàcia: des de l'agost del 2009 que la píndola es pot comprar a les farmàcies sense recepta i per un preu de 19€. Si ets menor d'edat te la vendran igualment.
anar al CAP: anar al teu centre d'atenció primària i demanar la píndola, en aquest cas te la donen gratuïtament. En cas extrem, al CAP també poden receptar-te una píndola que ha sortit recentment al mercat, que funciona fins a cinc dies després de la relació sexual de risc.

Després de la ingesta, tindràs sangrat menstrual i molt possiblement nàusies o mal de cap, són efectes secundaris normals.
Pots llegir informació més concreta sobre la composició i els efectes en aquest link http://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADldora_del_d%C3%ADa_despu%C3%A9s#Efecto_primario_del_Levonorgestrel.2C_LNG

Crònica de la presentació Dones i Art.

2011-07-03T13:17:00.005+02:00

Ahir 2 de juliol, Cau de Llunes, Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona va presentar la seva campanya d'estiu Dones i Art. Mitjançant un concert en acústic molt professional van donar tret a una sèrie d'actes que pretenen reivindicar el paper de les dones com a subjecte en l'art. Aquesta campanya durarà fins la segona setmana d'agost i mostrarà diverses facetes de l'art desenvolupades per dones. Amb aquests actes, defensem que al llarg de la història les dones artistes han quedat a l'ombra i el paper de les dones ha estat com a mer objecte de l'art (com a figures que han estat pintades, moldejades, fotografiades, admirades, observades, etc), és a dir, un objecte passiu i és per això que cal destapar l'altre cantó de la història de l'art, aquell cantó on les dones són subjectes i creadores d'obres artístiques.

Al voltant d'una cinquantena de persones van poder gaudir de música reggae en directe gràcies a les actuacions de Second Trast i de la cantant Aitana del grup Game Over Selectors, a més, al final de l'acte la DJ Luna va amenitzar l'espai amb les seves mescles. Durant l'acte es va mostrar el to combatiu que animava les dones a organitzar-se, a reivindicar els seu paper com a subjectes actius i a no deixar de ser mai elles mateixes.

Volem agrair especialment la motivació, predisposició i dedicació de les cantants i la DJ i també a la Pizzeria Giusseppe Al Tall, per deixar-nos el punt de llum.

El proper acte de la Campanya Dones i Art serà una exposició d'arts plàstiques (fotografia, escultura, pintura...) a càrrec d'artistes femenines de la ciutat. Serà el dia 13 de juliol a les 19h a la Plaça dels Sedassos, per continuar reivindicant les dones com a SUBJECTES de l'art. Us hi esperem!

INICIEM LA CAMPANYA DONES I ART!!!

2011-06-28T23:09:00.005+02:00

Presentació:

"Aquest estiu engeguem la II Campanya Dones i Art, seguint amb el mateix esperit que ens va impulsar a posar-la en marxa. Al llarg de la història les dones hem estat presents a l’art des d’una perspectiva molt limitada: hem estat objectes d’inspiració (per tant, passius) per als artistes (subjectes actius), tant en la literatura com en la pintura o altres arts plàstiques. De fet, només cal que ens preguntem quantes escriptores de renom coneixem, o quantes pintores, escultores, etc. Fins i tot la dansa, que és un art que es practica amb l’activitat del propi cos, podria considerar-se un activitat que generalment s’ha adreçat als altres: el públic, que tradicionalment ha estat masculí.

Amb aquesta campanya, doncs, reivindiquem, des de la mateixa pràctica, el pas de les dones d’objectes passius a subjectes actius!"

2 de juliol, 19,30h, Plaça dels Sedassos:

Presentació i tret de sortida de la campanya DONES I ART!

Amb les actuacions musicals de les noies intregrants dels grups Second trast, Jamaicansat i Game Over Selectors; i amb l'actuació de Dj Luna!

http://www.myspace.com/gameoverselectors/music

Per unes opcions sexuals lliures!

2011-06-27T11:06:00.004+02:00

Podem afirmar que avui dia tothom és lliure de triar la seva opció sexual? En nom de l'alliberament sexual hem caigut en la mercantilització de la sexualitat? Les persones heterosexuals tenen més facilitat per a viure el seu dia a dia? Per què?

A l'estat espanyol és legal que persones del mateix sexe es casin, i els sectors més reaccionaris van posar el crit al cel, quan en realitat és una qüestió superficial, en comparació amb l'homofòbia que regna encara avui dia. L'alliberament sexual, continua sent una assignatura pendent, perquè és un eix clau de l'estructura patriarcal. La maquinària mediàtica promou l'opció heterosexual com l'única vàlida, com la "normal", a través dels anuncis, on les famílies sempre segueixen el clàssic model patriarcal, compost per un pare protector, una mare dolça i uns fills i filles dòcils; a través de les pel·lícules, la majoria de les quals inclouen un punt destinat a l'episodi romàntic heterosexual; a partir de les sèries de TV, que quan inclouen una realitat homosexual és per a parodiar-la, etc... L'heterosexualitat, entesa com la opció "normal", és una potent arma del patriarcat (l'estructura social en la què els homes gaudeixen de major estatus i poder que les dones), ja que fa encaixar els dos rols que aquest promou: un home fort, racional, sensat, que protegeix i domina... i una dona dolça, sensible, servicial, que necessita ser protegida i que se sotmet. Per tant, l'heterosexualitat com a única opció vàlida permet caure en la trampa de la complementarietat, i en la justificació de la diferenciació dels rols de gènere, i és per això que el patriarcat la promou amb totes les seves forces.

Quan els mitjans de comunicació fallen en la seva tasca de socialització, i les persones decideixen mantenir relacions homosexuals, la societat, que ha estat correctament socialitzada i ha assumit el discurs patriarcal, s'encarrega de fer tornar al "camí correcte" a aquests i aquestes "anormasl". Veiem què passa amb les actituds familiars de pressió perquè tinguem una parella heterosexual, o de xantatge emocional quan això no succeeix. Veiem què passa als centres educatius, quan els i les nenes marginen i pressionen a qui és diferent (mariquita, marimacho, etc), davant la mirada permisiva dels i les docents; o veiem què passa al carrer, quan ens trobem amb persones del mateix sexe que s'agafen o es besen, i hom es gira o mira de dissimular la sorpresa.

Defensem la lliure opció sexual de les persones, com una via per a combatre el patriarcat. Ni totes homosexuals, ni totes heterosexuals. Apostem per la destrucció dels rols que ens han imposat, i apostem per una comprensió més lliure dels sentiments i emocions que ens transmeten qui ens envolta, independentment del seu sexe. Lluny de la mercantilització dels cossos, apostem per una comprensió saludable de la sexualitat que respecti el propi i l'altre cos així com les emocions. Per això us convidem a fer una reflexió sincera en relació al que ens genera tot allò que surt de l'heterosexualitat, però també en relació als propis desitjos i inhibicions.

Reivindiquem unes opcions sexuals lliures! Vine a la concentració que tindrà lloc a la Plaça de la Font el mateix dimarts 28 a les 20 hores i participa-hi! Us hi esperem!

28 DE JUNY, DIA PER L'ALLIBERAMENT GAI, LÈSBIC, BISEXUAL I TRANSEXUAL

2011-06-27T11:01:00.003+02:00

Un any més, aquest 28 de juny reivindiquem el dret a unes opcions sexuals lliures, però amb més contundència que l’anterior. Fa un any Cau de llunes vam sortir al carrer difonent un missatge crític, denunciant que avui en dia encara regna l’homofòbia, que seguim en una societat patriarcal que només mostra l’heterosexualitat com l’únic model de relacions sexo-afectives normals, naturals i sanes (d’això se’n diu heteronormativitat) i condemna la resta a la invisibilitat, a la mofa o al menyspreu.

El que ens vam trobar, en general, a la Rambla de la nostra ciutat va ser justament això: una actitud de menyspreu, insults i escandalització. Afortunadament, també hi havia persones que s’apropaven per propi interès per agafar el nostre pamflet mostrant un interès per la reclamació que llegien a la nostra pancarta. Van ser una minoria, enfront d’una majoria força reaccionària, integrada per persones de diferents edats i procedències. Amb això no volem dir que la ciutadania de Tarragona és majoritàriament homòfoba, doncs això requeriria un estudi de camp amb un mostra de gent molt més àmplia. Amb això, només constatem que en ple S.XXI la nostra societat segueix arrossegant la xacra de la discriminació de tot allò que no encaixa amb el discurs dominant patriarcal i capitalista.

Cal tenir en compte, però, que com en moltes qüestions relacionades amb el sexe-gènere, les persones mostrem una doble moral en relació amb les opcions sexuals de la resta. I és que en general, les persones acostumem a mostrar tolerància amb el que cadascú i cadascuna triï i faci a casa seva, sempre i quan no vagi mostrant-ho, no fos cas que se’n fes apologia, i hi hagués qui ho imités. I això passa perquè recordem que la tolerància, a vegades implica actituds condescendents, com si tinguéssim el dret de jutjar aquestes tries, des d’una posició de superioritat moral, i per tant no implica que les respectem d’igual a igual.

És per això que seguim arrossegant problemes de base: per què les parelles d’un mateix sexe no poden tenir fills/es sense que es qüestioni el benestar d’aquests? Per què no poden mostrar el seu afecte en públic, sense ser l’objecte de mirades que jutgen, menyspreen o fins i tot es recreen en pornografia barata? Avui dia ens trobem amb aquests casos i d’altres iguals de greus, com per exemple les persones homosexuals que treballen en l’educació i són criticades per si transmeten la seva opció a les criatures.

Hem tingut uns govern estatal i autonòmic suposadament progressistes, que l’únic que han fet ha estat tímides passes, amb pudor i com si demanessin perdó. Calen llibres de text que mostrin totes les opcions, presència als mitjans de comunicació, lleis que emparin i protegeixin aquestes opcions... I calen també canvis personals que podem fer des de ja mateix: no deixem cap agressió sense resposta i qüestionem-nos els nostres propis prejudicis. Defensem les nostres llibertats respectant (no només tolerant) les dels i les altres!

Volem unes opcions sexuals lliures!!!

UN MOTIU MÉS PER A ESTAR INDIGNADES

2011-06-13T20:24:00.004+02:00

Fa uns dies, el Govern de la Generalitat ha anunciat que s’efectuarà una nova retallada en els nostres serveis socials. Aquest cop la retallada afectarà les ajudes a les famílies amb fills i filles menors de 3 anys. A partir d’ara els requisits per a accedir a aquesta paga seran molt més estrictes, però no s’endurirà l’accés a aquest servei en funció de la renda de les famílies, fet que encara podria semblar prou lògic, sinó que s’estableix la norma de que les famílies que la rebin hauran de portar al menys 5 anys residint a l’Estat Espanyol, i és que es veu que els nadons de fora porten menys feina i menys despeses que els nascuts a casa nostra.

Des dels mitjans de comunicació han anunciat que els diners que no es destinen a aquestes ajudes es derivaran a pagar les tant esperades prestacions de la Llei de la Dependència. S’obre un forat per a tapar-ne un altre, i a nosaltres se’ns planteja el dubte de si hem d’entendre que hi ha serveis socials més prioritaris i d’altres que ho són menys... i és que pensant-ho bé ens sembla que hi ha un altre tipus d’ajudes que podrien retallar i se’ns acudeixen les ajudes a bancs i caixes, l’ajuda que s’ha donat al que més tenen en forma de supressió de l’impost de successions o l’ajuda que s’ha donat als empresaris creant formes d’acomiadament sense motivació.

La sensació que se’ns queda després d’aquest anunci del nostre nou govern és que, quan es tracta de complicar la vida, sempre ens toca als i les mateixes. Que aquelles persones que fins ara feien mans i mànigues per tirar endavant amb la seva gent gran, ara faran mans i mànigues per tirar endavant amb les seves criatures i, quan ja hagin retallat de tots cantons, retallaran la presència de les dones a la vida pública, perquè serem nosaltres les que majoritàriament retornarem a les cases a fer-nos càrrec de tot allò que uns serveis socials dignes haurien de garantir.

Ja en tenim prou de retallades a la nostra qualitat de vida, ja n’hi ha prou que els efectes de les mesures anti-crisi només els patim unes quantes, volem polítiques públiques que apostin per combatre les dificultats econòmiques amb un sistema d’impostos progressius real i que no protegeixi els interessos privats en detriment de les persones. Exigim que s’acabin les retallades a les ajudes que repercuteixen en les tasques de cura i el treball reproductiu, volem un reconeixement real d’aquestes tasques que continuen sent exercides majoritàriament per les dones i que són fonamentals per al sosteniment de la societat.

CAP MÉS RETALLADA!

LES NECESSITATS BÀSIQUES SÓN EL DRET DE TOTES LES PERSONES!

SETMANA INTERNACIONAL DEL PART RESPECTAT

2011-05-17T11:34:00.005+02:00

Cada any, durant el mes de maig, se celebra a diversos països del món una setmana dedicada a un aspecte concret del naixement i l’embaràs. Durant aquesta setmana del 15 al 22 de maig del 2011, es reivindicarà el dret a un PART RESPECTAT. Un bon part és clau per a la bona salut física i emocional del nadó i de la mare, així doncs un bon part serà aquell que permeti una experiència saludable i feliç per als dos.

A la majoria d’hospitals dels Països Catalans, la política de rendibilitat i les retallades de pressupost primen davant de les necessitats específiques i els temps naturals de l’assistència al part. Donar a llum és un procés que depèn de la naturalesa de la mare i el seu ritme biològic s’ha de respectar per sobre dels interessos econòmics i d’optimització dels recursos humans del centre sanitari. El que acaba ocorrent és, que per fer del part un procés més òptim per al centre sanitari i per al personal, la mare s’estiri en una postura gens favorable per a l’expulsió del nadó (no va a favor de la gravetat) i s’utilitzin medicaments com l’oxitocina per accelerar el procés.

A més, la majoria d’hospitals no disposen de sales de part condicionades per a que el procés resulti més agradable, amb decoració càlida i confortable, amb instruments com pilotes, cordes... que permetin calmar els dolors, amb coixins, etc. En la majoria de casos el part es desenvolupa en una sala de quiròfan blanca i freda, en la que acaba sent una intervenció mèdica més. Els països del nord d’Europa, que tenen les millors estadístiques perinatals, ofereixen l’assistència al part a domicili (un 40% dels naixements a Holanda) i compten amb cases de parts (més d’un centenar a Alemanya) que són gestionades per llevadores i on el naixement es desenvolupa en un ambient íntim similar al de la pròpia llar.

En relació amb això, diversos estudis han demostrat que les millors professionals per a l’assistència a un part normal sense complicacions són les llevadores. Tanmateix, el nombre de llevadores als Països Catalans és dels més baixos d’Europa. Pensem que cal reflexionar sobre què implica un procés de part: no és una operació quirúrgica més, ni una malaltia, sinó un procés vital i natural que requereix de vigilància sanitària per evitar complicacions. És per això que cal un replantejament i que és necessària la formació de noves llevadores i un reconeixement major de la seva autonomia professional i de la seva competència.

Des de Cau de Llunes reivindiquem una maternitat lliure i sana, en acord amb les voluntats de la mare i lluny dels interessos econòmics i d’optimització del temps dels hospitals. La gestació, el part i la maternitat són processos biològics molt importants tant per la mare, com per la societat. El part i la cria dels infants és un favor que fan les mares (i cada cop més pares) a la societat, ja que estan aportant la nova població que garantirà el relleu generacional i la continuïtat i manteniment d’aquesta.

La maternitat, així com les tasques de cura de les persones i de la llar, són feines assumides majoritàriament per les dones i són d’especial rellevància per al manteniment del sistema socio-econòmic, ja que, trobar-se bé a casa és de cabdal importància per a un bon rendiment al lloc de treball. Aquestes feines, fetes en la majoria dels casos per les dones, no estan suficientment reconegudes per la societat i fins i tot són concebudes amb menyspreu. Una prova d’això, són el petit nombre de llars d’infants públiques i de qualitat, la derogació de la llei de la dependència, el rebuig social a les feines de neteja, la poca acceptació de les mestresses de casa, la impossibilitat de conciliar maternitat i formació acadèmica, etc.

La maternitat tal i com està concebuda actualment també és una forma d’opressió de gènere, perquè no es considera com el procés vital que és ni es valora la seva funció en la societat. Volem que tant la maternitat com la cura de la llar i de les persones dependents tingui el valor que els escau i siguin reconegudes com tasques vitals, necessàries i imprescindibles per al manteniment de la salut emocional i física de tots els i les membres de la societat.

VOLEM QUE ES VALORIN TOTES LES TASQUES REPRODUCTIVES TAL COM ELS PERTOCA PER LA SEVA IMPORTÀNCIA EN LA SOCIETAT! I més concretament, volem poder gaudir de parts dignes! Nosaltres parim, nosaltres decidim!

Manifestació 1r Maig

2011-05-02T20:53:00.002+02:00

Cinc cents manifestants exigeixen millores socials i el repartiment del treball i la riquesa a Tarragona. La marxa ha arrencat de la Plaça Imperial Tarraco passades les 7 del vespre, amb el lema “Què esperem? parem-los els peus?”, i ha conclòs a la Plaça de la Font, davant l’ajuntament prop de les 9 del vespre. Al finalitzar el recorregut, representants de diferents col·lectius i organitzacions convocants han fet diversos parlaments a la mateixa Plaça de la Font denunciant les retallades aplicades en nom de la crisi i les seves conseqüències pel poble treballador català, recordant l’alarmant quota d’atur que pateixen les comarques del Camp, així com la necessitat de treballar plegats per fer front a la retallada de drets laborals i civils.

Enguany la manifestació de la tarda no tenia un caire unitari, hi havia dos convocatòries tot i compartir recorregut i hora, una del sindicat CGT i l'altra Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, formada per una quinzena d'entitats, des de sindicats, assemblees de joves, ateneus, casals, col·lectius... Tots ells han sortit al carrer a denunciar que “la crisi ha estat l’escenari ideal per a aplicar totes aquelles retallades i mesures neoliberals que les grans empreses feia temps que exigien, i que la classe política institucional no s’hauria atrevit a aprovar anys enrere. La crisi ha estat l’excusa perfecte per llençar la consigna “cal apretar-nos el cinturó”, això sí, el cinturó de les classes populars, en cap cas el de la patronal”. També s'han pogut sentir clams a favor de la vaga general, contra la crisi, els ERO, la pèrdua de drets laborals, entre altres.

Com cada any, i tot i que la mobilització ha transcorregut amb total normalitat i sense incidents, la Guàrdia Urbana de Tarragona ha fotografiat i filmat primers plans dels assistents a la manifestació del primer de maig. Els agents que realitzaven aquesta tasca ho feien de paisà barrejats entre les persones que participaven a la manifestació. Els organitzadors asseguren que les filmacions i fotografies efectuades van a parar als fitxers polítics de la Guàrdia Urbana, vulnerant clarament el dret a manifestació i a la llibertat d'expressió.

Aquest matí, unes 200 persones han sortit al carrer convocades pels sindicats grocs CCOO i UGT. La manifestació ha sortit des de la Plaça Imperial i ha recorregut tota la Rambla Nova fins a arribar al Balcó del Mediterrani, on els representants dels sindicats que l’han organitzat, han llegit el manifest.

La manifestació d’aquesta tarda, ha estat convocada pel sindicat CGT i la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, formada per l'Assemblea de Joves La Guspira, l' Assemblea de Joves de Reus, l'assemblea feminista Cau de Llunes, el sindicat Comissions de Base (CoBas), les CUP de Tarragona i Reus, Endavant – OSAN, l'Intersindical Alternativa de Cataluya (IAC), Maulets Reus, Revolta Global - Esquerra Anticapitalista i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Font: www.pobleviu.cat

Fas malabars per arribar a final de mes???

2011-04-27T23:34:00.006+02:00

El passat 8 de març ja fèiem èmfasi en les retallades aberrants que des del govern se’ns estan imposant i de com afecten directament sobre les dones. Avui, els grans beneficis empresarials passen per la privatització d’allò que ens quedava: l’educació, la sanitat i les pensions. Amb la crisi tot s’hi val, i ens menteixen deliberadament sobre la suposada manca d’alternatives.

Davant d’aquesta situació, les dones sortim més malparades. Qui assumirà el volum de tasques de cura que s’estan privatitzant? Quin percentatge de la població podrà assumir despeses privades en llars d’infants, residències per gent gran, mútues o escoles privades?

La combinació dels efectes de les mesures aprovades és un còctel mortal per la nostra emancipació. El panorama que es divisa és desolador. Les dones seguim sent educades en el rol de l’abnegació familiar, la docilitat i la submissió; el pes de la privatització i la precarització dels serveis públics caurà com una llosa sobre nosaltres.

Les mitges jornades per poder tenir cura d’infants o grans són assumides majoritàriament per nosaltres; aquesta dinàmica, evidentment, s’aguditzarà. Alhora, ens obliguen a cotitzar durant més temps, i s’atreveixen a presentar-nos, com si fos un guany històric, l’almoina de nou mesos de cotització extra per cada criatura.

Les xifres de l’atur femení, a més, ja superen les de l’atur masculí. I això que les estadístiques oficials no tenen en compte el treball submergit. Cada cop hi ha més famílies amb tots els membres a l’atur; òbviament un gran gruix correspon a famílies monoparentals, i el 90% d’aquestes estan encapçalades per dones...

Dins les llars, s’incrementen els casos de violència familiar de gènere. A la vegada que les possibilitats econòmiques personals disminueixen i, per tant, es redueixen les possibilitats d’emancipació, tal i com evidencia el declivi de divorcis.

Davant d’aquesta situació dantesca, és indispensable que juntes realitzem una crítica radical i veraç, i que desenvolupem un paper actiu en la lluita pels drets bàsics de les persones: sanitat, educació, habitatge i alimentació.

En conclusió: és aberrant que en ple S.XXI, les dones seguim assumint la major part de tasques de cura. Però el pitjor és que les mesures aprovades aguditzen aquesta situació, doncs tota la retallada en despesa social, relacionada directament amb la cura de les persones, serà assumida per nosaltres. I mentre grans empreses continuen incrementant els seus beneficis, nosaltres hem de fer malabars per arribar a final de mes!!

Què esperem? Parem-los els peus!!!

Anem a la Manifestació Unitària del Camp aquest 1r de Maig a les 19h a la Plaça Imperial Tàrraco!

PARADETA DE SANT JORDI!

2011-04-19T21:25:00.001+02:00

Aquest SANT JORDI visita, per primera vegada, la paradeta de CAU DE LLUNES (AFRT)!!!

Hi trobaràs LLIBRES FEMINISTES, punts de llibre d'edició limitada, samarretes, llibrets i moltes altres coses!

A més a més, hi podràs visitar l'exposició tres voltes rebel sobre les escriptores catalanes Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal!

T'animem a acudir-hi!

Ens veiem el proper dia 23 d'abril a la Rambla Nova!

França, exemple de la no llibertat

2011-04-17T12:14:00.003+02:00

El passat dilluns 11 d'abril va entrar en vigor a França la prohibició del vel integral en tots els espais públics de l'Estat. Un cop més, en nom de la democràcia i de la dignitat de les dones s'utilitza el dogmatisme i la demagògia per justificar la retallada dels drets fonamentals.

L'Estat Francès és en aquests moments el país europeu amb una major comunitat islàmica (entre 4 i 6 milions de persones). La política francesa ha estat sempre marcada per un fort centralisme i per la clara voluntat unificadora que ha optat per retallar i eliminar tot el que fos diferent – un clar exemple el trobem en l'extinció de les llengües minoritàries com el bretó o el català impulsada pels successius governs -. Ara, en un moment en que la popularitat de l'extrema dreta del Front Nacional de la família Le Pen està en auge, el govern de Sarkozy s'afanya a aprovar totes aquelles mesures que l'acostin a la dreta més rància i que contribueixin a apujar la seva popularitat.

La prohibició del vel integral, que continua afectant a una quantitat ínfima de dones musulmanes, no contribueix en absolut a la integració social d'aquestes, ja que, privant-les de sortir al carrer vestides com elles creuen que han d'anar, les obliga a escollir entre no sortir de casa, abandonar el país, o abandonar les seves conviccions personals, que en el cas de les persones adultes, s'entenen adquirides fent ús de la seva capacitat, llibertat i en exercici dels seus drets fonamentals.

De la mateixa manera que és un oxímoron dir que un exèrcit pugui defensar la pau, també ho és afirmar que una prohibició a la lliure disposició del propi cos pugui garantir la llibertat. Hem de creure que totes aquelles dones que decideixen portar el vel integral, sigui el burca o el niqab, ho fan sense tenir en compte les conseqüències que això portarà per al seu desenvolupament com a persones i membre de la societat? I si de debò pensem que això és així, no és igual de cert que qui decideix seguir la fe catòlica també sap que això li comportarà una sèrie de condicionants vitals?

Les dones que es manifestaven aquest dilluns davant la Catedral de Notre Dame contra aquesta prohibició, no semblaven pas obligades a portar el vel, més aviat qui semblava obligar-les a sotmetre's a la seva voluntat eren els agents que les van detenir i multar. No podem pensar que la lliure decisió d'una dona coarta la seva llibertat, no podem multar algú per decidir com anar vestida i, encara pitjor, no podem posar al mateix sac les dones que decideixen sortir al carrer amb vel i aquells homes que les obliguen a portar-lo, perquè tractant-ho tot com un mateix problema, contribuïm a afirmar que la pròpia voluntat de la dona l'empeny a la submissió de la mateixa manera que ho fa el sistema patriarcal que governa la societat en que vivim.

És admirable que un estat opti per la laïcitat com a forma d'organització política i que no permeti que les seves institucions es vegin supeditades a símbols i mandats religiosos, però això no es pot utilitzar de base per privar les persones que conformen aquell estat a exercir els seus drets de manera pacífica i lliure.

Joana Badia Rion . Militant de Cau de Llunes (AFRT)

8 de març del 2011: Queda molt per fer, seguim transformant la societat!

2011-03-13T18:24:00.002+01:00

El passat 12 de març a les 18h havia de tenir lloc la manifestació convocada per Cau de Llunes (AFRT) i la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa en motiu del Dia de les Dones Treballadores, sota el lema "Cap doble jornada, repartim tots els treballs i la riquesa!".

No obstant, a causa de la pluja que va acompanyar tot el dia la manifestació hagué de suspendre's i, en substitució, l'acte es traslladà al Casal Popular Sageta de Foc, on hi assistiren una quarantena de persones. Una vegada allà es dugué a terme la lectura del manifest, que us adjuntem al mateix correu, en què es posava èmfasi en l'agreujament de la situació de les dones en el context actual de crisi i retallades socials i laborals. Seguidament es realitzà un breu concert a càrrec de les cantautores Marina i Sara, de Llorenç del Penedès.

Malgrat no poder realitzar l'acte cabdal d'aquest 8 de març, els col·lectius organitzadors recorden que la lluita feminista i antipatriarcal cal treballar-la al llarg de l'any, així que conviden a totes les persones a seguir assistint a actes d'aquesta mena per tal de no limitar la reivindicació dels drets de les dones únicament al mes de març.

8 de març de 2011: QUEDA MOLT PER FER, SEGUIM TRANSFORMANT LA SOCIETAT!!!

2011-03-10T12:38:00.001+01:00

Un any més, el 8 de març commemorem el DIA DE LES DONES TREBALLADORES, procurant fer-ho des d’una perspectiva radical. L’any passat denunciàvem que la crisi ens feia més precàries, i enguany ho hem constatat i ho seguim denunciant.

Des del passat 8 de març hem assistit a un bombardeig de mesures en benefici dels interessos capitalistes, a base de perjudicar la majoria de la societat, minvant la nostra qualitat de vida. Primer van ser les retallades socials, després la reforma laboral, i el toc de gràcia ha vingut amb la reforma de les pensions. I tinguem en compte la complicitat dels sindicats majoritaris.

Tot plegat, amb el pretext del deute públic, la creació de llocs de treball, el foment de la contractació i la recuperació de la confiança dels mercats. I és precisament aquesta última raó, l’autèntica: l’objectiu de posar en safata de plata els beneficis privats a costa del nostre sacrifici laboral, econòmic, ecològic i personal.

El deute públic és un engany derivat de les ajudes de milers de milions d’euros regalats a la banca; i la creació de nous llocs de treball és una fal·làcia que no s’aguanta per enlloc, en les societats occidentals de l’abundància i la sobreproducció.

El govern, recentment constituït, de la Generalitat de Catalunya, ja ha posat fil a l’agulla per seguir amb la recepta neoliberal; i a la resta del país van pel mateix camí. Avui, els grans beneficis empresarials passen per la privatització d’allò que ens quedava: l’educació, la sanitat i les pensions. Amb la crisi tot s’hi val, i ens menteixen deliberadament sobre la suposada manca d’alternatives.

Davant d’aquesta situació dantesca, és indispensable que juntes realitzem una crítica radical i veraç, i que desenvolupem un paper actiu en la lluita pels drets bàsics de les persones: sanitat, educació, habitatge i alimentació.

Davant d’això:

- Cal que exigim el repartiment igualitari de les tasques dins les nostres llars. Trenquem amb els rols de gènere!
- Cal que exigim que l'estat no només no retalli en despesa social, sinó que l'incrementi, a partir de:

1. El retorn dels diners públics que es van entregar a la banca, sense prèvia consulta amb la ciutadania

Una reforma fiscal contundent que forci a les grans empreses a repartir els seus beneficis
El control del frau fiscal efectuat amb els diners públics.
La regulació dels salaris (i despeses vàries) dels grans càrrecs públics.

No volem que els beneficis del nostre esforç es quedin en mans de l'elit empresarial.

Volem que retornin en forma de sanitat i educació pública i de qualitat.

CAP DOBLE JORNADA,

REPARTIM TOTS ELS TREBALLS, I LA RIQUESA!!!!

Tarragona, 7 de març de 2011.

Commemoració del 8 de març!

2011-03-08T23:43:00.001+01:00

En motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) ha realitzat un recital de poesia a la Rambla Nova de la ciutat. Malgrat les baixes temperatures l'acte ha comptat amb una assistència d'una setantena de persones, a més a més dels i les vianants que s'han anat aturant al voltant de l'escenari per a gaudir durant una estona de l'actuació.
Totes les recitadores han estat dones, i entre les autores que més presència han tingut en el repertori es poden trobar Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Gioconda Belli, Safo o les russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. Algunes de les obres, no obstant, també han estat escrites per les pròpies recitadores. El motiu de selecció de les obres ha estat, per una banda, les seves autores, dones fortes i autònomes que han destacat en el seu context per prendre consciència de la seva situació d'inferioritat. Més enllà d'això, però, un motiu de prou pes ha estat simplement recuperar i donar a conèixer aquelles obres fetes per dones que l'educació androcèntrica ha apartat de l'estudi de la literatura.

8 de març a Tarragona: Encara no està tot fet!

2011-02-26T15:28:00.005+01:00

CAP DOBLE JORNADA!!!

REPARTIM ELS TREBALLS I LA RIQUESA!!!

En ple S.XXI, les dones seguim assumint la major part del gruix de tasques de cura dins la llar. La crisi només aguditza aquesta situació, doncs tota la retallada en despesa social, relacionada directament amb la cura de les persones, serà assumida per nosaltres.

Davant d'aquesta situació:

- Exigim el repartiment igualitari de les tasques dins les nostres llars. Trenquem amb els rols de gènere.
- Exigim que l'estat no només no retalli en despesa social, sinó que l'incrementi, a partir de:

El retorn dels diners públcs que es van entregar a la banca, sense pèvia consulta amb la ciutadania
Una reforma fiscal contundent que forci a les grans empreses a repartir els seus beneficis (durant la crisi, auqestes grans empreses han seguit aconseguint enormes guanys econòmics).
El control del frau fiscal efectuat amb els diners públics.
La regulació dels salaris (i despeses vàries) dels grans càrrecs públics.

No volem que els beneficis del nostre esforç es quedin en mans de l'elit empresarial.

Volem que retornin en forma de sanitat i educació pública i de qualitat.

Queda molt per fer!

Seguim transformant la societat!!!

8 de març, 19h, recital de poesia a la Rambla Nova

12 de març, 18h, MANIFESTACIÓ des de l'Estàtua dels Despullats.

Vídeo: Com ha estat utilitzat el cos de les dones

2011-02-18T17:24:00.002+01:00

Vídeo sobre la pressió estètica

El negoci del patriarcat

2011-02-18T13:39:00.002+01:00

Durant aquestes últimes setmanes hem assistit al desvetllament de centenars de casos d’adopcions il·legals i tràfic de menors a tot l’estat espanyol coneguts, pel que es veu, des dels anys cinquanta i que s’allarguen fins la dècada dels noranta.

Com ja és costum en el nostre temps, sembla que tots els mitjans de comunicació s’hagin posat d’acord sobre quin ha de ser el tema que ens preocupi i ens faci esgarrifar durant aquest mes, fins que, d’aquí unes setmanes trobin una altra notícia que els interessi ficar en boca de tothom.

Deixant de banda aquesta consideració, hem de fixar-nos en quin és l’enfocament que se li ha donat a aquest tema. Ens parlen de nens perduts i de mares desolades, de persones que han quedat traumatitzades durant tota la seva vida perquè d’altres persones despietades els hi van robar els seus fills o els van prendre del pit de la mare quan eren recent nascuts, però sembla que ningú va més enllà. El problema és tractat com una consecució de casos aïllats, històries per fer-nos plorar i perquè se’ns ompli la boca d’aquella expressió que tant agrada a la televisió d’avui en dia... “pobrets!...”.

Si ens plantegem una mica més a fons el que ha passat, si parem un segon i pensem en què tenen en comú tots aquests casos trobem l’ombra de dècades d’una societat patriarcal, d’un sistema social que menyspreava a les dones soles i sense recursos, d’unes institucions que consideraven que una dona jove, soltera i embarassada no tenia dret a decidir sobre el seu futur, moltes vegades ni tant sols tenia dret a poder veure la criatura que havia parit perquè se les considerava poc més que dèbils mentals que s’havien deixat seduir pel pecat. I encara podem anar més enllà i pensar en quina era la finalitat de treure aquests fills a les seves mares, què era el que hi havia darrere d’una aparent voluntat d’allunyar els nadons de la luxúria? Hi havia un negoci, l’estratègia ideada per persones benestants i, normalment molt ben relacionades amb l’Església, d’enriquir-se amb la compravenda de les filles i fills d’altres dones.

Ara, la Fiscalia General de l’Estat diu que no investigarà els casos com una causa conjunta i en deriva la instrucció a les diverses fiscalies provincials. Un cop més, es nega l’evidència de que més enllà dels casos que han sortit per la televisió i de les persones que s’han atrevit a denunciar el que els hi van fer, segueix vigent la idea de que les víctimes d’aquests robatoris eren persones que es trobaven en un mal lloc en un mal moment i s’escapa de la lluita contra una societat que durant dècades (si no segles) ha permès que es tracti a les dones com a éssers inferiors, que no se’ls hi reconeguin ni tant sols els drets més bàsics i que permet que la posició social d’alguns justifiqui la riquesa i l’avarícia dels altres.

No deixem que aquests casos es transformin en un fenomen de les revistes del cor. Reivindiquem que aquest sigui l’inici d’una nova lluita pel dret a decidir de totes, independentment de la situació econòmica i de l’estatus social.

Pel nostre dret a decidir i a viure en llibertat, encara ens queda molt per fer!

Joana Badia Rion (Militant de Cau de Llunes)

Seguim transformant la societat!

Aquest 8 DE MARÇ, fem sentir la nostra veu!

8 de març: actes al carrer a Tarragona i a Reus

12 març: Manifestació 18h, Rambla Nova (Estàtua dels Despullats), Tarragona

Com estimar sense perdre's pel camí

2011-02-14T09:15:00.002+01:00

En aquesta data en què se’ns bombardeja des dels mitjans de comunicació i les botigues amb Sant Valentí, cal que ens plantegem quin significat se’ns transmet de l’amor entès com “amor romàntic”, i com s’ha convertit en un concepte més de comercialització.

No és necessari que pensem en situacions o fets allunyats, simplement hem de reflexionar sobre la nostra infància, els contes que ens llegien com la Blancaneus o la Ventafocs, o sense anar més lluny en pel·lícules com “Pretty Woman”, Nothing Hill” o tantes altres.

Totes aquestes històries ens parlen d’un tipus especial de relació afectiva: l’amor romàntic. Aquest tipus d’amor suposa l’existència de dues persones incompletes o infelices que troben el sentit de la seva existència en “l’altre”. Habitualment, es parla del destí com aquella força que ens condueix cap a la nostra meitat i que és totalment independent de la voluntat individual. El destí seria la causa que dues persones es trobin i “s’enamorin”. Aquesta és l’explicació a la qual se sol recórrer per explicar l’encontre amorós. Per a moltes persones, la vida comença quan es produeix aquest encontre tan “especial”. Aquesta idea que comencem a viure a partir del moment en què es produeix aquest encontre i el condicionament de totes les nostres metes a aquest objectiu forma part d’allò que es coneix amb el nom de “complex de Bella Dorment”, ja que aquelles persones que tenen interioritzades aquestes idees no tenen un projecte de vida individual, sinó que condicionen tota la seva existència a la trobada amb aquest altre que els aportarà il·lusió, confiança i entusiasme. El sentiment d’identitat personal estaria, doncs, lligat al fet de trobar aquesta relació idíl·lica i mantenir-la.

En aquest instant ens trobem amb un altre concepte: el de “mitja taronja”. Què significa veritablement aquest terme? El que fa entendre és que tant dones com homes som persones totalment incompletes i necessitem de l’altre per arribar a la satisfacció i realització màximes. Però a més, també porta a pensar que “tots dos junts constituïm una unitat” i, per tant, cal coincidir necessàriament en desitjos, formes de satisfer-los, criteris, valors, pensaments, sentiments, preferències, gustos... En altres paraules: es pensa que estimar una altra persona és coincidir amb ella en una gran varietat d’aspectes. La socialització femenina ha insistit en com d’incompleta és una dona sense un home, però en l’actualitat també molts homes participen d’aquest mateix sentiment de falta d’identitat individual.

Per tant, i partint d’aquest punt de vista, què passa quan, amb el temps, els dos membres de la parella comencen a mostrar-se tal com són? Apareixen els primeres conflictes que aquestes parelles interpreten com desamor o mostres d’egoisme, entrant en un model de confrontació que suposa que, si l’un té raó, l’altre s’equivoca. En aquest estat de coses, cada membre de la parella intentarà que l’altre faci/deixi de fer allò que ell/ella vulgui.

Apareixen les lluites de poder en el si de la parella que generen molt de ressentiment, decepció, angoixa i frustració. Aquest estil de parella rep el nom de “fusional”, ja que és la versió adulta de la fusió infantil amb una primera figura de referència, generalment la mare. En aquestes parelles, només existeix el “nosaltres”, mentre el “jo” individual queda diluït. Els gustos, desitjos i preferències individuals només poden portar-se a la pràctica si són compartides per l’altre, de manera que ens trobem amb homes i dones que abandonen els seus hobbies per tal d’agradar la seva parella, deixen de veure determinades amistats o fins i tot perden el contacte amb les seves famílies d’origen.

Tanmateix, és important tenir en compte que la fusió és un desig genuí de tota persona, ja que la nostra primera infància va estar fortament lligada a un altre ésser humà. Aquesta és la raó que explica la forta pulsió que tenim vers la fusió. D’adults, el moment fusional per excel·lència és el coit. I, en qualsevol cas, existeixen diversos graus de fusió en diferents moments d’una relació, i això és perfectament natural. La fusió com a part d’un procés d’una relació però no com a base sobre la qual fonamentar un vincle afectiu no és, en si mateixa, negativa. Per tant, la conclusió seria fusió sí, però en moments específics. Poder funcionar en ocasions com a parella i, en d’altres, a títol individual.

Per tant, hem de lluitar contra tots aquells estereotips que ens han anat inculcant des de petites amb totes aquestes idees i il·lusions per tal d’entendre que és innegable que a tota persona li agrada estimar i sentir-se estimada, però que aquest desig no ha de ser el fonament de la seva vida com a tal, sinó una peça més del nostre particular puzzle, que es constitueix amb la seguretat i l’amor cap a una mateixa, i anar canviant per a ser cada vegada dones més lliures!!

Encara ens queda molt per fer!

Ningú els ho ha preguntat

2011-02-12T19:32:00.002+01:00

En un acudit de “El Periódico” del dia 25/I/2011 una dona musulmana contesta amb un gran interrogant a la pregunta de “per què porta el burca” que li fa la Defensora del Poble, darrere d’ella el seu marit contesta “el porta perquè vol”. Evidentment aquest acudit està fet des de la bona intenció de voler denunciar aquells que obliguen les seves dones a portar aquest hàbit, però més enllà d’això, el missatge que transmet fa reflexionar sobre el rerefons de tota aquesta qüestió.

Creiem seriosament que les dones que porten el burca i que han decidit en un moment donat de la seva vida no tornar a sortir mai més al carrer amb el cos descobert no saben o no es plantegen per què ho fan?

La societat occidental, amb la nostra facilitat per prejutjar allò que no coneixem, ens col·loquem sovint en aquest paper de missioners civilitzadors i donem per fet que som nosaltres qui hem de decidir què és i què no és abusiu i denigrant. És clar que el símbol del burca com a tal és una mostra aberrant del patriarcat, però algú a la nostra societat civilitzada s’ha parat mai a preguntar a les monges catòliques si porten l’hàbit perquè volen o perquè sinó no podrien ser monges, o també donem per fet que el porten i no saben el per què?

La religió musulmana és patriarcal, de la mateixa manera que també ho és la religió catòlica i totes les religions majoritàries. L’Islam supedita les dones i possiblement moltes d’elles portin el burca com una imposició de les figures masculines del seu entorn, però i nosaltres? Les dones alliberades d’occident no actuem contínuament sota la pressió de no sortir al carrer si no anem vestides, depilades, maquillades i amb l’actitud que esperen de nosaltres les figures masculines (i fins i tot femenines) del nostre voltant?

No podem posar en dubte que el fet que una dona decideixi vestir amb burca dificulta seriosament el seu dret fonamental al lliure desenvolupament de la personalitat tal com nosaltres l’entenem. Si més no, no hem d’oblidar que aquest dret es basa en la garantia que totes i tots puguem decidir què fem i on anem sense pressions ni coaccions, però a més, es fonamenta en el dret de totes i tots a ser considerats persones adultes i amb plenes capacitats de decidir si no es demostra el contrari. Sovint, l’actitud que prenem en front de la polèmica al voltant del burca parteix del punt de col·locar les dones musulmanes en una posició que no reconeix en cap cas la seva capacitat de decidir i encara menys la possibilitat que algú els plantegi si porten el burca perquè volen o perquè les obliguen.

No podem evitar remarcar el paral·lelisme d’aquesta anècdota amb el nostre modus vivendi occidental en el qual les dones no ens veiem forçades a dur un burca que ens cobreixi el cos, però sí a complir uns cànons estètics que ens venen imposats socialment. Potser hauríem de fer una mirada introspectiva per començar a plantejar la nostra pròpia capacitat de decidir i qüestionar-nos si el que fem amb el nostre cos ho fem perquè volem... o perquè ens hi sentim obligades.

I és que queda molt per fer, seguim transformant la societat!

Aquest 8 de març, fem sentir la nostra veu!

CAU DE LLUNES ORGANITZA UNES SEGONES JORNADES DE CRÈDITS LLIURES A LA URV

2011-02-09T23:48:00.002+01:00

Prop d’uns vuitanta alumnes van assistir la passada setmana a les segones jornades que l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, Cau de Llunes, organitzava a la Universitat Rovira i Virgili. Sota la temàtica principal “El segle XXI en perspectiva de gènere”, els tres dies van aglutinar diverses vessants mitjançant les quals el patriarcat es continua perpetuant.

Les jornades comptaren amb la col·laboració de dues ponents que van tractar temes ben vigents de l’entramat social. Així, Carolina Recio va efectuar una conferència on es posava de relleu la situació laboral de les dones en les tasques domèstiques i en els llocs de treball, mentre que Carme Valls parlà de la medicalització del cos i el tractament de la salut que s’ha perpetuat des d’una òptica sexista. Si aquestes temàtiques van ser les principals el primer i el darrer dia, respectivament, durant la segona jornada el tema principal va girar entorn l’oci, la sexualitat i les relacions sexoafectives. A banda de les dues ponències, les diferents temàtiques van ser completades amb diverses projeccions de pel·lícules i sèries de televisió, així com amb la realització de diversos tallers participatius a càrrec de Cau de Llunes.

Gràcies a la massiva assistència a aquestes jornades, que va propiciar un augment de les places de seixanta a vuitanta alumnes, i a la participació de totes elles al llarg dels debats que van anar sorgint, el col·lectiu qualifica aquestes jornades d’un èxit rotund. Per altra banda, la majoria de les persones assistents van concloure que, després d’haver analitzat la societat segons diverses perspectives, la lluita feminista continua essent una necessitat vigent.

Les dones i el treball

2011-02-09T23:34:00.010+01:00

Carolina Recio Cáceres

La perspectiva de gènere ha contribuït a trencar alguns dels mites més estesos sobre la relació de les dones i el treball, i ha permès entendre millor el funcionament i la estructuració dels mercats de treball. En aquest sentit a finals dels anys 60 es genera un debat entre les teòriques feministes que integraven les files de partits polítics d’arrel marxista que va permetre fer una ruptura conceptual amb el concepte de Treball. Fins a llavors s’entenia que el Treball era només ocupació, és a dir, era aquella activitat que es feia a canvi d’una relació monetària. En d’altres paraules, el Treball era treball remunerat, treball en el mercat laboral formal. Les analistes feministes van posar de relleu que el Treball incloïa moltes més activitats. Concretament van assenyalar que les tasques que realitzaven les dones a l’interior de les llars per tal de tenir cura de la llar i dels altres membres de la família era igualment treball. El treball domèstic i familiar era igualment essencial per la supervivència de les persones i a més a més tenia – i té- un paper principal pel benestar social. Tot i que aquest treball necessari era invisible i sense valor social. Així mentre que el treball mercantil era font de reconeixement i valor, i font de la organització dels temps de vida, el treball reproductiu – domèstic i familiar- es veia com una activitat inherent a la naturalesa de les dones, i com a tal no obtenia valor. Així s’assenyalaven dos règims de desigualtat social: el capitalisme i el patriarcat. Per algunes eren dos règims separats mentre que per altres eren les dos cares d’una mateixa moneda. En tot cas, el que sembla clar és que els homes s’han dedicat exclusivament al treball productiu i han dedicat molta menys dedicació al treball domèstic i familiar. Per les dones la realitat ha estat una altra ja que han estat protagonistes del treball domèstic i familiar. El més rellevant és que aquesta relació de presència i absència en el treball domèstic i familiar ha determinat el tipus de presència de dones i homes al mercat laboral. Així mentre que els homes han estat plenament disponibles pel mercat laboral, les dones ho han estat en règim de doble presència.

Aquest és el marc general de partida per presentar alguna de les dinàmiques i de les desigualtats en relació al treball. La intenció és desvetllar que el treball s’ha de mirar des d’una perspectiva de desigualtat. I tenir present que a la desigualtat de gènere se li poden sumar altres eixos de desigualtat, com per exemple l’edat, la ètnia, i la classe social. Al llarg de la sessió ens centrarem en els diversos aspectes:

· Aquí cal aclarir què volem dir amb gènere és la construcció social del sexe. És evident que existeixen diferències físiques entre homes i dones, però el gènere intenta posar de relleu com es construeix socialment la masculinitat i la feminitat, és a dir, com es construeixen les idees socialment acceptades sobre el que és un home i el que és una dona. És un acord social sobre aquelles activitats i maneres de fer considerades masculines i les considerades femenines. I sobretot veurem quina valoració han tingut cadascuna d’aquestes activitats.

· Trencar mites sobre dona i treball. És real que les dones s’han incorporat recentment al treball? És real que les dones treballen menys que els homes? Què vol dir plena ocupació? Per què no es posa l’accent en la incorporació dels homes al treball domèstic i familiar?·

Oferir algunes dades específiques de com s’han traduït aquestes desigualtats al mercat de treball. Quines desigualtats operen al mercat de treball? A quins col·lectius afecten més? I els i les joves?

Pensar en algunes possibles vies pel canvi social....cal ser optimista.

ÉS QUE ENCARA QUEDA MOLT PER FER,
SEGUIM TRANSFORMANT LA SOCIETAT!

Aquest 8 de març, fem sentir la nostra veu!

El control i la medicalització del cos de les dones

2011-02-09T09:12:00.002+01:00

Carme Valls Llobet

Metgessa . Directora del programa Dones Salut i Qualitat de Vida del CAPS

caps@pangea.org

Les intervencions de la “ciència mèdica” sobre el cos de les dones des de l'adolescència, amb l'administració de la píndola anticonceptiva quan hi ha trastorns hormonals sense estudiar abans la seva causa, fins a la *medicalització de l'embaràs i el part, passant per la no-atenció al *post part, i per la *medicalització de la menopausa, han estat repetides i constants en els últims vint anys, ja que constitueixen un cas paradigmàtic de manipulació molt abans que els coneixements científics hagin posat de manifest la necessitat.

Durant els any de vida reproductiva, el reclam de la indústria farmacèutica i d'alguns especialistes en ginecologia, proclama que “és millor” abolir la menstruació i que són retrògrades les que no ho desitgen, sense explicar els efectes secundaris. En tot cas la seva capacitat de decisió està limitada perquè no existeix consentiment informat i no poden decidir lliurement. Si desitgen tenir un fill/a i existeixen problemes d'esterilitat se'ls ofereix un arsenal de Noves tecnologies Reproductives sense explicar-los tampoc els efectes secundaris, però si han quedat embarassades i en el seu dret i en la seva responsabilitat, decideixen que no poden portar a terme el seu embaràs, la seva decisió està penalitzada per la llei o per la seva pròpia impossibilitat. En arribar a la menopausa es veuen bombardejades, (naturalment al món “desenvolupat”), per informacions contradictòries i ratllades de retrògrades si no volen prendre hormones, de forma contradictòria amb els quals els han dit a les dones joves. Sempre el discurs de l'amo prenent les decisions d'aquelles que considerades inferiors han de ser controlades i posseïdes per mostrar-los el veritable camí de” els quals sí saben on cal anar”.

QUEDA MOLT PER FER, SEGUIM TRANSFORMANT LA SOCIETAT!
Aquest 8 de MARÇ, fem sentir la nostra veu!

EL SEGLE XXI EN PERSPECTIVA DE GÈNERE: CONFERÈNCIES!

2011-01-30T21:08:00.001+01:00

Els rols de gènere i el negoci de les farmacèutiques

2011-01-24T13:32:00.004+01:00

Aquests són dos plafons propagandístics que fàcilment ens podem trobar en qualsevol farmàcia de la ciutat.

Aquests productes, amb els seus corresponents anuncis, són un exemple més del model de dona adulta (però eternament jove) que des del sistema patriarcal i amb una visió androcèntrica, se’ns imposa i s’accepta i es perpetua: la dona irremeiablement preocupada per la seva figura i la dona estressada perquè se sent amb l’obligació d’ocupar-se de tot el que gira al seu entorn. Des de sempre, aquestes qüestions s’han intentat recloure a l’àmbit privat, però a mesura que anem veien que és quelcom que afecta a la majoria de dones, ens adonem que no es tracta d’una qüestió personal, sinó més aviat política i estructural. I des de Cau de Llunes emfatitzem que és estructural perquè té el seu origen i fonament en les normes i valors socioculturals que determinen i retroalimenten l’ordre social establert.
Aquests plafons exemplifiquen l’aprofitament econòmic que fa la indústria farmacèutica de dos dels grans pesos que el patriarcat ens fa portar a l'esquena. Un d'ells, la pressió estètica que patim per ser bombardejades amb imatges de dones esquelètiques que ens venen com quelcom perfecte, tot i poder arribar a posar en perill la nostra salut. El 90% de les dones del nostre país se senten preocupades per la seva aparença física i veuen minvada la seva autoestima a mesura que s'allunyen dels cànons establerts.
La següent conseqüència de l’estructura socio-econòmica i patriarcal actual és l'estrès al qual estem sotmeses la majoria de les dones ja que a banda de la jornada laboral, hem d'ocupar-nos de mantenir una llar, d'educar i criar els seus fills i filles, tenir cura de les persones grans, etc. I a més, aquestes tasques s’han d’assumir amb alegria, devoció i de manera altruista. La nostra societat no contempla la importància d'aquest treball de cura i de tasques domèstiques (tècnicament anomenat treball reproductiu), de manera que queda relegat com una tasca "de segones" sense parar atenció a com n'és d'imprescindible tant la cura de la llar com la criança dels futurs i futures membres de la societat.
La indústria farmacèutica, com la indústria de la imatge o moltes altres, no ho passa per alt i no dubta en treure’n profit (sense entrar en altres pràctiques lucratives de les farmacèutiques també allunyades de l’ètica mèdica). És una mostra clara de la relació simbiòtica que s’estableix entre el capitalisme i el patriarcat. El patriarcat determina i perpetua rols d’opressió i explotació, i el neoliberalisme es lucra directament a través de la societat de consum, a l’hora que estalvia quantitats enormes de diners amb el desenvolupament gratuït de les tasques reproductives.
Des del govern, s’intenta mostrar esforços per aconseguir paritat i igualtat entre sexes, però es veu clarament que aquests esforços són més per aparença que per creences i voluntat real. Ens intenten fer creure que amb les seves lleis per la paritat, la interrupció voluntària de l’embaràs, contra la violència de gènere, etc s’aportarà una solució real. Però això no són res més que simples pedaços que es posen sobre el problema de base: el sistema. Per tant, si volem arribar a una societat igualitària de debò, hem d’aspirar a transformacions profundes en la moral, els mitjans de comunicació, l’educació, en definitiva: en el sistema polític.
Perquè encara queda molt per fer, continuem transformant la societat!

Aturem la retallada de les pensions!!

2011-01-20T22:45:00.001+01:00

Ja n'hi ha prou, les nostres vides no són un negoci

Sembla un acudit, l’ésser humà hem arribat fins a la Lluna però una gran majoria seguim treballant les mateixes hores que a finals del segle XIX, fins i tot en treballem més. Hem experimentat una revolució tecnològica i informàtica brutal, hem avançat en genètica, comunicacions... però hi ha un detall que no podem passar per alt. Tot i que aquests molts beneficis els hem generat nosaltres no són propietat nostra, no tenim el temps per poder gaudir d’aquest nou nivell de vida. Les millores que haurien de servir per facilitar-nos l’existència ens la compliquen. Perquè mantenir doncs aquest absurd?

L’Estat Espanyol ha regalat els nostres diners las bancs i caixes, ha congelat les pensions i disminuït el salari del funcionariat, amb la Reforma Laboral aprovada (i ja acceptada per CCOO i UGT) les joves no comencem a cotitzar fins als 25 anys i ha facilitat l’acomiadament. Ara pretenen:

a) Allargar l'edat de jubilació des dels 65 als 67 anys: Assegurant-se l'estalvi del pagament de dos anys.

b) Variar el temps de càlcul del còmput per al cobrament de la prestació de 15 a 20 anys: S'estima una mitjana d'un 5´45% d'estalvi per cada pensió (50€ al mes).

c) Augmentar el temps per poder cobrar la prestació màxima de 35 a 40 anys: Amb el mercat laboral actual, en la pràctica seria impossible arribar a cobrar la prestació màxima.

d) Augment del període per al cobrament d'una prestació mínima: Actualment està en 15 anys, es pretén elevar a 20 anys.

A què més hem d’esperar?

No és cap novetat que les prolongacions del capital (CCOO i UGT) són un càncer arrelat al si de la classe treballadora que miren més per mantenir una inexistent pau social que no pas pel benestar social. Tot està pensat perquè res no canviï. CCOO i UGT són part de dels interessos empresarials infiltrats entre nosaltres i en el moment oportú ens impediran que fem els passos decisius per aconseguir qualsevol victòria. És hora de desemmascarar-los!

És absolutament imprescindible que ens organitzem! Fem-ho al marge de la burocràcia, amb l’horitzó fixat irresolublement en l’èxit. Cal que avancem immediatament cap a una altra Vaga General, i que aquesta vegada no sigui una broma com l’altra. La lluita serà necessàriament dura. Ens hi va el nostre futur, ens hi va la vida. Sols i desorganitzats no podem fer res. Unim-nos! Sortim al carrer! Aturem aquest atrotinat Estat i adonem-nos de la força que tenim les treballadores!

Divendres 21 de gener manifestació a la Plaça Catalunya, Reus a les 19.30 hores

ORGANITZEM-NOS PER LLUITAR!

Crònica: 7 de gener

2011-01-07T17:27:00.007+01:00

Fa dos anys que Cau de Llunes, l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, va ser víctima d’una desmesurada repressió per part de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Per tal de commemorar aquests fets i posar èmfasi en què aquest cas no és un exemple aïllat, una cinquantena de persones s’han agrupat aquest migdia a l’alçada de la botiga Bershka de la Rambla Nova, on ha tingut lloc una repetició de la performance que es va dur a terme el 7 de gener del 2009 i un parlament per part de Cau de Llunes i la Plataforma Cívica “Aturem els abusos de la Guàrdia Urbana”. En aquest cas, la concentració s’ha desenvolupat sense més incidents.

L’acte que el col·lectiu va dur a terme fa dos anys, coincidint amb el primer dia de rebaixes, estava emmarcat dins la campanya “Això també és violència de gènere”. La seva finalitat era denunciar que la pressió estètica és un mecanisme més de transmissió del rol passiu de les dones, que les porta a frustracions i obsessions vers el seu propi cos, normalitzant com a models a seguir uns cossos malaltissos.

L’acte, que consistia en una performance de menys de 5 minuts en la qual es llegia un manifest mentre es dibuixava amb guix una silueta d’una dona al terra, va acabar amb una brutal repressió per part dels cossos policials. Van prendre el megàfon al·legant que no es tenia permís d’ocupació de la via pública i, després de repartir cops i puntades de peu a tothom que hi havia al voltant, van tancar tres persones en un portal per a continuar apallissant-les.

La situació va desembocar en una acusació de desordres i atemptat a l’autoritat a les tres persones agredides que, per la seva banda, van interposar denúncies per les seves lesions. La jutge que instrueix el cas va acceptar que podia haver indicis de delicte per part de la guàrdia urbana, però encara no s’ha dut a terme cap judici i, per tant, continuen pendents d’una resolució.

7 DE GENER DEL 2011: LA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ!

2011-01-04T19:33:00.002+01:00

El proper divendres 7 de gener farà dos anys des que Cau de llunes va rebre una repressió brutal per part de la Guàrdia Urbana, que va acabar amb tres persones tancades i agredides dins d'un portal de la Rambla Nova, al més pur estil feixista del franquisme. (http://www.youtube.com/watch?v=pC9JJBztneQ) Aquestes tres persones van interposar denúncies contra membres de la Guàrdia Urbana per lesions de diferent caire. Seguint la forma d'actuar d'aquest cos policial, cada vegada que practiquen abusos de poder, al mateix temps, aquestes tres persones van ser acusades de desordres públics, desobediència i atemptat a l'autoritat, en base a un evident fals testimoni, amb suposades lesions que no se sap com es van poder justificar mèdicament.

A hores d'ara, encara estem pendents de saber si hi haurà conseqüències sobre els agents que van propinar les agressions, i com ja férem l'any passat, volem aprofitar la data per a recordar els fets, per a recordar que encara estem pendents que es penalitzi als agents, per recordar que la Guàrdia Urbana de Tarragona comet abusos de poder de tota mena de forma habitual, i per demanar responsabilitats polítiques de Carles Castillo, el que era i és el responsable de seguretat ciutadana.

És per això que hem convocat una roda de premsa a les 12h a l'alçada de la coneguda botiga de roba davant la qual van tenir lloc els fets; per tal de poder denunciar totes aquestes qüestions. Ens adrecem a vosaltres per a demanar-vos el vostre suport, perquè hi assistiu i mostreu el vostre rebuig contra els abusos de poder, les agressions i la impunitat de la Guàrdia Urbana de Tarragona.